Vés al contingut

Santa Maria d'Agramunt

Fitxer:Agramunt Santa Maria.jpg
Façana principal i campanar

Santa Maria d'Agramunt és una església romànica situada al municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell. Les portalades de la façana oest i nord constitueixen un magnífic exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand.

Documentada a finals del segle XI,[1] en el XII es va construir l'edifici actual, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt.[2] Des del 1953, diverses restauracions han tornat a l'església la fesomia original.

Arquitectura

Fitxer:Santa Maria d'Agramunt.JPG
La magnífica portalada principal amb vuit arquivoltes

És un edifici de notables dimensions amb planta basilical de tres naus capçades per absis semicirculars, el central més gran que els altres dos.[1] Els absis, primers elements arquitectònics edificats, van fer la funció de muralla de la vila pel costat est fins al segle XVIII.[2] Les naus estan cobertes per voltes de canó reforçades per tres arcs faixons que es recolzen sobre semi-columnes adossades coronades per capitells esculpits. L'absis centra està il·luminat per tres finestres de doble esqueixada mentre que els laterals només en presenten una.

A l'exterior, la capçalera està ornada per un fris amb arcuacions cegues en sèries de dues entre pilastres semicirculars. El mur de migdia presenta una ornamentació de motllura sostinguda per un fris de mènsules esculpides. A la façana de ponent s'obre l'esplèndida portalada amb un conjunt de vuit arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells esculpits amb ornamentació de traceria i amb figures de bestiari, entrellaços i composicions geomètriques. Les arquivoltes tenen una profusa decoració amb motius geomètrics variats i motius figuratius composats bàsicament de figures femenines i diversos relleus amb representacions d'animals. Al centre de la porta hi ha un notable conjunt escultòric amb la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis.[1] A la clau superior destaca la figura de Crist entronitzat amb el nimbe crucífer. El guardapols també està decorat a base de tiges perlades acabades en palmetes que encerclen petites figures d'animals. La portalada de la façana nord també inclou arquivoltes suportades per columnes i capitells amb relleus escultòrics. La seva decoració i dimensions són menors.[1]

El campanar, a l'angle nord-oest, és una torre de planta quadrada que té al pis superior dues finestres a cada façana amb traceries gòtiques.

Al costat nord van adossar-se posteriorment la capella de la Verge del Roser, del segle XVI, la capella de la Mare de Déu dels Socors, del segle XVII, i la sagristia.[2] L'any 1931 el conjunt fou declarat Monument Historicoartístic.[2]

Sota l'església hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola que fou recuperat durant les obres de restauració del temple de l'any 2005.[3] El refugi segueix la nau central i el creuer del temple, amb una galeria llarga de 34 metres i una transversal de 28,4 m. Inclou una mostra permanent sobre la vida quotidiana de la població abans de la guerra i els bombardejos que va patir la població entre l'abril del 1938 i el gener del 1939.[3]

Referències

{{#coordinates:41 | 47 | 13,93 | N | 1 | 5 | 56,38 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat