Santa Maria d'Amer
| Monestir de Santa Maria d'Amer | |
| Fitxer:Santa-Maria-Amer.jpg Façana del monestir | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | monestir |
| Començament | 949 |
| Localització | Amer |
| Estil | romànic català |
| Materials utilitzats | pedra |
| Sistema constructiu | arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Fitxer:Santa-Maria-Amer2.jpg Plaça davant del Monestir | |
El monestir de Santa Maria d'Amer fou una abadia benedictina de l'antic Comtat de Girona, dins els límits del Bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).
Història
Encara que la llegenda atribuïex la fundació a Carlemany, el monestir ho va fundar en el 820 l'abat Deodat i al principi va estar dedicat a Sant Medir i Sant Genís. El rei Lluís el Piadós li va concedir un precepte d'immunitat, precepte que va ser confirmat posteriorment per Carles el Calb al 844 i al 860.
En el 949 es va traslladar a un nou emplaçament, l'actual, dintre del terme municipal d'Amer. Va ser reconstruït i es va consagrar la nova església, dedicada a Santa Maria. El monestir va guanyant importància als segles següents durant els quals va anar augmentant els seus béns. Encara que va estar vinculat amb el bisbat de Girona, durant els segles XI i XII es va mantenir independent. Al segle XII es va reformar de nou l'església i es va fundar el priorat de Santa Maria del Coll.
En 1381 la jurisdicció del poble d'Amer va quedar en mans del monestir. En 1445 va quedar unit, per un breu període, al monestir de Sant Pere de Galligants i en 1592, per ordre papal, va quedar unit al monestir de Santa Maria de Roses, unió que va perdurar fins a la desaparició de la vida monacal.
Arquitectura
L'església tenia planta basilical, les naus cobertes amb voltes de canó, amb un absis i dos absidioles semicirculars amb voltes de quart d'esfera. S'uneixen entre si amb quatre arcs de mig punt a cada costat, decorats, amb lesenes llombardes, a la part superior. Els pilars que els sostenien, quadrats, han estat substituïts per grups de quatre columnes que permeten una major visibilitat i lluminositat, en temps de l'abat Joan Antoni Climent (ca. 1700). A finals del segle XVI es va construir la capella del Roser, al costat est, on hi havia un retaule pintat per Joan Sanxes Galindo, avui conservat al Museu d'Art de Girona.
A l'exterior s'aprecien els arcs cecs així com les franges llombardes. El campanar és de l'any 1900 construït sobre un romànic, desaparegut durant la Guerra dels Segadors contra Felip IV.
Del claustre, destruït durant els terratrèmols de l'any 1427, només es conserven a la sagristia de l'església, dos capitells decorats, un amb motius geomètrics i l'altre amb quatre cares. Es daten del segle XI.
El conjunt o clos monacal es conserva en força bon estat. Destaquen les cases del sagristà major (l'actual Museu Etnològic), del sagristà menor, de l'infermer o infermeria (on hi havia una magnífica finestra amb relleus al·lusius a la mort) i el Palau de l'Abat (avui el dispensari).
Vegeu també
Bibliografia
- Josep M. Marquès i Planagumà, "El monestir d'Amer: persones i institucions", Quaderns de la Selva, 17 (2005), 53-80.
- Josep Puigdemont Oliveras, "L'acta de consagració de l'església del monestir de Santa Maria d'Amer", Quaderns de la Selva, 14 (2002), 111-120.
- Antoni Pladevall Guies Catalunya Romànica, El Baix Empordà, La Selva Barcelona: Pòrtic, 2000 ISBN 84-7306-637-5
- SOLÀ i COLOMER, Xavier: El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835). Barcelona: Fundació Noguera i Pagès Editors, 2010.
Enllaços externs
{{#coordinates:42 | 0 | 36 | N | 2 | 36 | 7 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat