Santa Maria d'Espluga de Serra
| Santa Maria d'Espluga de Serra | |
Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí. | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Alt Pirineu i Aran |
| • Comarca | Pallars Jussà |
| • Municipi | Tremp |
| • Localització | Espluga de Serra |
| • Coordenades | |
| Altitud | 1.178,8 msnm |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | Segle XII |
| Estil | Romànic |
| Diòcesi | Lleida, arxiprestat de la Ribagorça |
| Categoria | Església parroquial, agrupada a Areny de Noguera |
| Festivitat | Santa Maria |
Santa Maria d'Espluga de Serra, o la Purificació, és l'església parroquial romànica del poble d'Espluga de Serra, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
La parròquia de Santa Maria d'Espluga de Serra tenia antigament com a sufragània, o tinença, l'església de la Mare de Déu de l'Esperança de Castellet. També en algunes èpoques fou sufragània seva la de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia.
És un edifici molt transformat, de manera que es difícil de veure-hi els elements d'origen romànic.
L'església fou donada el 947 al monestir de Lavaix, de manera que es lliurà del domini general del d'Alaó sobre aquest territori.
Bibliografia
- BOIX, Jordi. "La Terreta. Espluga de Serra", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- BOIX I POCIELLO, Jordi. "Santa Maria d'Espluga de Serra". Dins El Pallars. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- ROCAFORT, Ceferí. "Sapeyra", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Provincia de Lleyda. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.
