Vés al contingut

Santa Maria de Llerona

Santa Maria de Llerona

Situació
• Territori Catalunya
• Regió Metropolità
• Comarca Vallès Oriental
• Municipi les Franqueses del Vallès
• Localització Llerona
• Coordenades
Fitxa tècnica
Estil romànic
Acabament 990
Estat d'ús correcte
Característiques
Planta nau de creu llatina amb tres absis quadrats ( s.X )
Portalada arc de mig punt romànic ( s.XII )
Campanar espadanya convertida en sala de campanes ( s.XVII )
Altres fortificada ( s.XV )

Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.

Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Edifici

La planta de l'església, que encara roman, és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic. El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l'obra del segle XII. Posteriorment es fortificaren pel damunt els braços de la creu amb dues torres desiguals.

Al segle XII s'amplià amb l'edificació de dues capelles sota els braços de la creu. I al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes.

Durant la segona guerra remensa l'edifici és va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.

El 1936, l'església i els arxius foren cremats. S'ha reconstruït l'arxiu i hom té constància del moviment parroquial des de 1901, a més d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 ençà.