Santa Maria de Llerona
| Santa Maria de Llerona | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Metropolità |
| • Comarca | Vallès Oriental |
| • Municipi | les Franqueses del Vallès |
| • Localització | Llerona |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | romànic |
| Acabament | 990 |
| Estat d'ús | correcte |
| Característiques | |
| Planta | nau de creu llatina amb tres absis quadrats ( s.X ) |
| Portalada | arc de mig punt romànic ( s.XII ) |
| Campanar | espadanya convertida en sala de campanes ( s.XVII ) |
| Altres | fortificada ( s.XV ) |
Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.
Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Edifici
La planta de l'església, que encara roman, és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic. El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l'obra del segle XII. Posteriorment es fortificaren pel damunt els braços de la creu amb dues torres desiguals.
Al segle XII s'amplià amb l'edificació de dues capelles sota els braços de la creu. I al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes.
Durant la segona guerra remensa l'edifici és va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.
El 1936, l'església i els arxius foren cremats. S'ha reconstruït l'arxiu i hom té constància del moviment parroquial des de 1901, a més d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 ençà.