Santa Maria de Santiga
Santa Maria de Santiga és una església d'origen romànic situada al nucli de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
El lloc és documentat el 983 i l'església el 994 com ecclesiola Maria Antiqua. Una nova església, parroquial, va ésser consagrada el 1193. El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenat. L'església és sufragània de la de Santa Perpètua. Fou reformada el 1573 i no conserva de l'estructura primitiva romànica més que una part del mur nord i la base del campanar, de planta quadrada, acabat en diferent mena de pedra i amb finestrals ogivals. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.[1]
Nova reforma (2010)
Actualment (2010) el terra i les parets de l'església resten aixecats arreu per haver-s'hi trobat restes molt antigues com ara sitges per al gra i altres mostres de la seva antiguitat.
Al seu entorn, cada any s'hi celebra l'Aplec de Santiga. L'any 1955 amb motiu del II Aplec, si celebrà la benedicció de l'actual campana -que actualment resta muda per les dites obres- li posaren els noms de Maria, Joana, i Montserrat. Foren padrins d'aquesta benedicció en Joan Vila Puig i la seva esposa Na Maria Codina i Duran. En la mateixa data també s'inaugurà el Pont del Camí del Santuari.
El 1983 Santiga va celebrar el seu mil·lenari. Fou aleshores quan Carles Santiago li va dedicar la popular sardana Mil·lenari de Santiga. També és famosa i reconeguda arreu del món sardanista l'anomenada Santiga que va compondre al músic i compositor perpetuenc Genís Sala.
Referències
{{#coordinates:41 | 32 | 4,42 | N | 2 | 9 | 8,98 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat