Santuari de Gresolet
| Santuari de Gresolet | |
| El santuari de Gresolet amb el Pedraforca al fons El santuari de Gresolet amb el Pedraforca al fons | |
| Situació | |
|---|---|
| • Estat | Regular |
| • Territori | Catalunya |
| • Província | Barcelona |
| • Comarca | Berguedà |
| • Municipi | Saldes |
| • Coordenades | |
| Altitud | 1.300 m. msnm |
| Fitxa tècnica | |
| Documentat | Des del 1258 |
Q494756  | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El santuari de la Mare de Déu del Gresolet es troba situat a 1.300 metres d'alçada a la vall del torrent de Gresolet al terme municipal de Saldes. Es troba ubicat al fons d'una vall profunda, dominada per la presència del vessant nord del Pedraforca, entre planells de pastures voltades de bosc i rocam i molt proper al bosc de Gresolet.
El nom de Gresolet procedeix de grèvol,[1] arbust molt abundant a la zona.
Descripció
Es tracta d'un gran conjunt que alberga l'església i l'hostatgeria, cobert a doble vessant amb teula àrab. Els murs són de pedra de diferents mides, amb alguna part arrebossada, en les que es pot veure successives modificacions en el conjunt.
Davant la porta d'entrada a l'església i al santuari queda un baluard semi tancar amb altres coberts.
L'església és d'una sola nau, amb capçalera recta i capelles laterals, coberta amb volta de canó. Es conserva la decoració policromada de les parets d'estil neoclàssic, però no hi ha imatges antigues.
Història
La vall és citada el 1165 en una escriptura de propietat de la família Còdol de Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de Gresolet.
A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient.
El 1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans.
El 1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva documentació sobre les seves redempcions.
El 1337 Pere I Galceran de Pinós reedificà l'església i la casa. Al llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura.
Durant el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona.
El 1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover, edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures.
El 1709 constava de nau central i dues capelles laterals. El 1660 hi fou creada una confraria i germandat de sacerdots. El santuari restà a cura d'uns ermitans fins el 1959 i la imatge de la Mare de Déu fou traslladada a Saldes
EL 1843 es va acordar concedir les terres en emfiteusi als saldencs.
Durant la Guerra Civil, i malgrat trobar-se allunyat de llocs poblats, el Retaule Major de l'església fou destruït.
Festivitat i llegenda
El dia 8 de setembre se celebra un gran aplec en el qual baixa tot el bestiar que ha estat pasturant a la muntanya durant l'estiu i es fa una gran festa.
La llegenda diu que la Mare de Déu va ser trobada per un bou sota una gran roca balmada, que avui encara es conserva a poca distància de l’actual santuari marià, i els habitants hi varen construir la primera capella.
Accés
Per accedir-hi cal desviar-se de la carretera B-400 just abans del pont de Saldes i prendre la pista forestal durant uns 8 kilòmetres.
Referències
- «Santuari de Gresolet». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 maig 2012].
Enllaços externs
- «Santurari de Gresolet». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Articles amb coordenades sense coordenades a Wikidata
- Articles d'edificis que necessiten una imatge
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Edificis de Saldes
- Esglésies del Berguedà
- Santuaris de Catalunya
- Patrimoni monumental de Saldes