Domingo Faustino Sarmiento

Domingo F. Sarmiento
	;
	; 7è President de la Nació Argentina
	Mandat; 12 d'octubre 1868 – 12 d'octubre de 1874
Vicepresident(s)	Adolfo Alsina
Precedit per	Bartolomé Mitre
Succeït per	Nicolás Avellaneda
Governador de la Província de San Juan
	Mandat; 1862 – 1864
Naixement	15 de febrer de 1811; San Juan,(Províncies Unides del Riu de la Plata)
Mort	11 de setembre de 1888 (als 77 anys); Asunción, Paraguai
Partit polític	Partit Liberal
Parella	Benita Martínez Pastoriza de Sarmiento (1848-1888)
Professió	Docent, polític, escriptor
Nacionalitat	argentina
Signatura

Domingo Faustino Sarmiento (San Juan, Argentina, 15 de febrer de 1811 - Asunción, Paraguai, 11 de setembre de 1888) va ésser un polític i pedagog argentí. Quan era molt petit encara, la seua família va haver d'emigrar a Xile per motius polítics, país on més tard exercí diverses professions i destacà com a mestre. El 1842 fundà la primera Escola Normal xilena. Viatjà per Europa i els Estats Units. Després de la caiguda de Rosas, el 1856, pogué tornar a l'Argentina, on ocupà diversos càrrecs polítics fins que el 1869 va ser nomenat primer ministre. Creà l'escola popular argentina i el magisteri nacional sobre la base dels postulats laïcistes. La seua obra en el camp escolar influencià tota l'Amèrica Llatina. El seu pensament pedagògic és poc original, però tingué la virtut de saber aplicar els corrents educatius moderns a les necessitats del seu país.^[1]

Referències

↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, planes 76-77.