11 de setembre
|
Per a altres significats vegeu «onze de setembre». |
| << | Setembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 878, Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.
- 1229: Les hosts comandades per Jaume I desembarquen a l'illa de Mallorca. L'endemà ocorre la batalla de Portopí.
- 1714, Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques, guerra de Successió).
- 1901, Barcelona: Primera concentració per a celebrar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael Casanova, amb 34 detinguts.
- 1976, Sant Boi de Llobregat: primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola convocada per l'Assemblea de Catalunya.
- 1977, Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària de més d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" (transició democràtica).
- 1995: Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
- 2002: El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net [1]
- 2002, Fossar de les Moreres de Barcelona: Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncia un polèmic discurs en el qual declara: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 2012, Barcelona: se celebra una massiva manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, en commemoració de l'11 de setembre de 1714 i demanant la independència. Les xifres d'assistents varien entre els dos milions de persones segons els organitzadors i sis-cents mil segons la delegació del Govern a Catalunya.[2]
- Resta del món
- 1297, Stirling, Regne d'Escòcia: Batalla del pont de Stirling entre forces angleses i escoceses
- 1541, ciutat de Guatemala, Guatemala: un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
- 1810, Buenos Aires, Argentina: s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
- 1852, Buenos Aires, Argentina: la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
- 1919, Hondures: els marines envaeixen el país.
- 1922, Palestina: hi comença el Mandat Britànic de Palestina.
- 1926, Roma, Itàlia: vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
- 1929: Juan de la Cierva creua el Canal de la Mànega amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 1930, Stromboli, illes Eòlies, Regne d'Itàlia: Erupció del volcà de l'illa.[3]
- 1939, Normandia, França: hi desembarquen les primeres tropes britàniques, segona Guerra Mundial).
- 1941, Washington DC, Estats Units: el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia, II Guerra Mundial).[4]
- 1943, Venècia, Regne d'Itàlia: La Royal Air Force enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).[5]
- 1962, Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.[6]
- 1973, Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
- 1980, Xile: s'aprova en referèndum la nova constitució imposada pel règim de Pinochet.
- 1982, Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
- 1984, La Gomera, Canàries: vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
- 1991, Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
- 1992, Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.500 persones.[7]
- 2001, Estats Units: En els atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- La Lluna
- 1967, lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.[8]
Naixements
- 1914, Kucanci, Croàcia: Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
- 1917, Sarrat, Ilocos Norte, Filipines: Ferdinand Marcos, President de les Filipines.
- 1923, París, França: Betsy Drake, actriu i escriptora estatunidenca.
- 1935, Verhnee Zhilino, Rússia: Gherman Titov, astronauta rus.
- 1940, Newark, EUA: Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
- 1945, Munic, Alemanya: Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
- 1945, Lares, Puerto Rico: José Feliciano, cantant porto-riqueny.
- 1951, Buenos Aires, Argentina: Hugo Porta, rugbier argentí.
- 1956, Ciutat de Nova York, EUA: Tony Gilroy, director de cinema i guionista estatunidenc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1978, Barcelona, Barcelonès: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- Resta del Món
- 1684, Roma, Itàlia: Beat Bonaventura Gran, frare franciscà.
- 1823, Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
- 1888, Asunción, Paraguai: Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 1971, Moscou, Rússia: Nikita Khrusxov, polític soviètic, Primer Ministre de la Unió Soviètica.
- 1973, Santiago de Xile: Salvador Allende, polític xilè, 29è President de Xile.
- 1987, Kingston, Jamaica: Peter Tosh, músic jamaicà.
- 2003, Estocolm, Suècia: Anna Lindh, política sueca.
- 2009, L'Havana, Cuba: Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
- 2009, Shimonita, Japó: Yoshito Usui, dibuixant de còmic manga i autor de Shin-chan.
Festes i commemoracions
- Diada Nacional de Catalunya.
- Santoral: sants Fèlix, Règula i Exuperanci de Zuric, màrtirs; Pafnuci d'Egipte, bisbe; Emilià de Vercelli, bisbe, segons una tradició, nascut a Llívia (516); Daniel de Bangor, abat; Elies l'Espeleota, anacoreta; beat Bonaventura Gran, frare fundador de la Riformella; venerable Jeanne Chezard de Matel, fundadora de l'Orde del Verb Encarnat; servent de Déu Sebastià Gili i Vives, prevere i fundador de les Agustines Germanes de l'Empar.
Referències
- ↑ «BBC News - Catalan nationalism hits the web». BBC News.
- ↑ «Golejada independentista». El Periódico, 12-09-2012. [Consulta: 21 desembre 2012].
- ↑ Guest, John. Volcanoes of Southern Italy (en anglès). Geological Society, 2003, p.144. ISBN 1862391386.
- ↑ «President Franklin Delano Roosevelt Fireside Chat to the Nation, September 11, 1941» (en anglès). President Roosevelt Speeches and Statements Home. American Merchant Marine at War. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Jordan, Roger W. The world's merchant fleets, 1939: the particulars and wartime fates of 6,000 ships (en anglès). Chatham Publishing, 1999. ISBN 186176023X.
- ↑ Mulligan, Kate Siobhan. The Beatles: A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.59. ISBN 0313376867.
- ↑ Allaby, Michael. Encyclopedia of Weather and Climate. Infobase Publishing, 2002, p. vol.1, p.657. ISBN 0816048010.
- ↑ Turkevich, Anthony L. «The chemical analysis of lunar surface on Surveyor» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, 12-1973, p.27-34 [Consulta: 29 octubre 2011].
