Saurí
| Localització | |
  | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Sort |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,216,2 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
32 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|26|Plantilla:Puntdecimal|N|1|4|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(55)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25567
|
| Festa major | Segon cap de setmana d'agost |
Saurí, de vegades escrit Seurí, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme de Llessui.
Saurí és al fons de la Vall d'Àssua, al nord del seu actual cap de municipi, Sort, i a prop a migdia de Llessui, en el mateix coster i uns 200 metres més avall. És a l'esquerra del Barranc de Pamano. També és a prop, a ponent, del poble de Bernui.
Etimologia
Joan Coromines[1] atribueix l'origen del topònim Seurí a un nom personal occità, Seuerí o Saverí, procedent de Sabirikus o Sabarikus, nom propi utilitzat a l'edat mitjana, com el trobador gascó Savaric de Mauleon.
Geografia
El poble de Seurí
El poble està situat en un replà del coster de l'esquerra del Pamano. La trentena de cases que hi ha formen una massa bastant compacta, esglaonada en els 50 metres de desnivell existents entre les cases més altes i les més baixes. L'església de Sant Víctor i el cementiri són a l'extrem nord-oest del poble.
Cases del poble[2]
|
|
|
|
|
Història
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Seuri declara[3] 16 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 85 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Seurí i Menaurí, conjuntament. S'hi pot llegir que són una localitat agregada a Llessui, situada als peus d'una muntanya molt alta, denominada de Llessui, prop d'un rierol. El clima és fred, combatut per tots els vents, propens a inflamacions i pulmonies. Consta de 13 cases, una font, l'església de Sant Víctor i l'annex de Meneurí, que és una masia. L'església està servida per un rector diocesà i un beneficiat de sang (originari del poble). El territori és muntanyós, pedregós i fluix, cobert de boscos i matolls cap al sud i oest, on només es produeixen pastures. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi crien vaques i ovelles, s'hi cacen llebres i perdius i s'hi pesquen truites. La població era de 9 veïns (caps de casa) i 97 ànimes (habitants).
Demografia
Plantilla:Evolució demogràfica
Referències
- ↑ Coromines 1997.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Jaume Carego, rector, lo capellà qui canta los purgatoris s'està a l'Abadia amb el rector; Mateu Ricart, Francesc del teixidor, Antoni Font, Joan de Ramon, Mateu Esteve, Antoni Lucera, Joan Queralt, Pere de Pejoan, Bartomeu Vidal, Jaume Dolç, Joan Miró, Joan Tallada, la vídua Orella, Antoni Andreua, Joan Torre i Joan Mallo. Iglésias 1981, p. 71.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre