Se canta
Se canta (variacions locals: Se chanta, Se chanti) també coneguda com Aquelas montanhas (var. Aqueras montanhas ; Aqueres montanhes ; Aquelei montanhas ; Aqueli montanhas) o La font de Nimes (var. La fònt de Nimes ; La hont de Nimes) , és una cançó Occitana atribuïda a Gaston Fèbus, considerada l'himne d'Occitània. Originalment fou una cançó d'amor que amb el temps s'ha convertit en una metàfora del sentiment del poble occità.
Una versió lleugerament modificada Montanhes araneses és l'himne de la Vall d'Aran.
"Se canta", doncs, és considerada l'himne oficiós del poble occità. Tant ha estat així, que el 2003, un diputat la cantà davant l'Assemblea Nacional Francesa per tal de denunciar l'abandonament que el seu territori rebia per part de l'administració central.[1] També va sonar el 2006 a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'hivern que es van celebrar a Torí, ja que una part de les proves es celebraren a les anomenades Valadas Occitanas.[2]
Alguns dels grups que l'han versionada són els Nadau o els Lou Dalfin, exponents principals de la música occitana.
Història
La cançó s'atribueix a Gaston Fèbus (1331 - 1391), Comte de Foix, està considerada com l'himne de l'occitània des de la primeriz del segle XX (també es considera un himne occità la cançó Copa Santa.
Aquesta cançó és molt antiga i el seu l'origen es perd en la nit dels temps. El seu veritable autor és desconegut, tot i que la llegenda l'atribueix a Gaston Fèbus.
Segons aquesta llegenda, Gaston Fèbus, comte Foix-Bearn i poeta s'hauria enamorat d'una princesa navarresa, que va ser obligada a tornar a Navarra. Els Pirineus, per tant, serien una barrera per al seu amor i per això ell desitjava que s'esfondressin. La realitat és que se li va imposar un matrimoni amb una princesa navarresa molt jove, que ell repudià després d'haver rebut la seva herència.
Usos
La versió aranesa d'aquesta cançó es diu Montanhes araneses, és l'himne oficial de la Vall d'Aran segons l'article 4 de la Llei 16/1990 de 13 de Juliol.[3]
A les valls occitanes italianes (Valadas occitanas) el seu ús protocolari s'ha començat a implantar en virtut de l'aplicació de la Llei 482-99 relativa a les minories lingüístiques. Diversos ajuntaments han organitzat cerimònies d'hissament de la bandera occitana en els edificis públics oficials durant les quals s'ha cantat Se canta i Copa Santa.
Fora d'aquest territori el seu ús no és oficial, tot i que s'ha utilitzat en alguns actes de rellevància mediàtica a França, així mateix s'ha celebrat per primera vegada a França una cerimònia semblant a les italianes en el municipi de Baratier el 19 de novembre de 2006[4]
Lletra
| Versió occitana aranesa | Versió occitana llenguadociana | Versió occitana bearnesa | Versió occitana de les Valls Occitanes |
|---|---|---|---|
|
Montanhes araneses 1. Dessús dera mia hièstra Tornada: Se cantes per que cantes 2. Aqueres montanhes Tornada 3. Montanhes coronades Tornada 4. Nautes se son autes 5. Peishetz peishetz oelhetes 6. Aqueres vielhes hèmnes
|
Se canta 1. Dejós de ma fenèstra Tornada Se canta que cante 2. Aquelas montanhas 3. Baissatz-vos montanhas Tornada 4. Aquelas montanhas
|
Se canta 1.Devath de la (mia) finestra Tornada: Si canti, jo que canti 2.Aqueras montanhas 3.Baishatz-ve montanhas 4.Aqueras montanhas 5.Aqueras montanhas Tornada 6.Si sabi las véder Tornada 7.Aqueras montanhas 8.Las pomas son maduras |
Se Chanto Devant de ma fenestra Tornada Se chanta, que chante Aquelas montanhas Autas, ben son autas, Baissatz-vos montanhas,
|
Referències
- ↑ Le fou chantant du haut pays, article de Marianne.(francès)
- ↑ Occità llengua oficial del Jocs Olímpics d'hivern de Torí(francès)
- ↑ Eth Plen apròve era letra der Imne d’Aran e inste ara UNESCO a reconéisher er occitan coma Patrimòni Mondiau dera Umanitat(occità)
- ↑ Baratier en Cairàs per un jorn capitala d'Occitània - Nòvas d'occitània(occità)