Imperi Seljúcida
L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.
Els seljúcides eren originaris del nord del mar d'Aral. En el segle X es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió. El seu cap es deia Seljuq, d'on prové el nom de l'imperi, i van iniciar un període de conquestes militars primer per la regió persa del Khorasan. A partir d'aquell moment van adoptar la llengua i els costums perses. El seu nét Togrul I va prendre Bagdad el 1055 agafant el títol de Soldà i rei d'orient i occident. El seu successor Alp Arslan va establir la capital imperial a l'actual Teheran entre altres victòries conquerí Alep i Armènia i vencé l'emperador de Bizanci Romà IV l'any 1071 a la Batalla de Manzikert, i això va significar l'inici del poder turc a Anatòlia.
Els territoris bizantins van formar l'anomenada branca Rum de l'imperi, el Soldanat Seljúcida de Rüm. L'apogeu de l'imperi va ser amb Malik-Shah I[1] que va governar també sobre Jerusalem i Àsia Menor.[2]
L'imperi seljúcida posseïa un poderós exèrcit i una administració civil molt eficient. Les escoles fomentaven el sunnisme.
A partir de 1243, les incursions mongols assolaren el soldanat que es va fraccionar en molts emirats turcomans vasalls dels mongols. Cap a 1276 els seljúcides del Rum perderen tot el seu poder encara que nominalment l'imperi es va mantenir fins 1307.
Vegeu també
Referències
- ↑ Lambton, Ann K. S.. Continuity and Change in Medieval Persia: Aspects of Administrative, Economic and Social History, 11th-144th Century (en anglès). SUNY Press, 1988, p. 169. ISBN 1438409974.
- ↑ Collomb, Rodney. The Rise and Fall of the Arab Empire: And the Founding of Western Pre-Eminence (en anglès). Spellmount, 2006, p. 82. ISBN 1862273278.