Sellui
| Localització | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del municipi de Montcortès de Pallars | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Malnom | Cua-rois[1] |
| Superfície | 9,72 km² |
| Altitud | 971,9 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
15 hab. 1,54 hab/km² |
| Coordenades | 42° 21′ 7.286″ N, 1° 1′ 15.26″ E / 42.35202389°N,1.0209056°E{{#coordinates:42 | 21 | 7,286 | N | 1 | 1 | 15,26 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25591
|
| President de l'EMD | Jordi Vives i Bonet |
| Any de constitució | 1953 |
Sellui, antigament Sersui, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.
Està constituït en entitat municipal descentralitzada.
És al nord del terme municipal, a la Vall d'Ancs. Tenia 15 habitants al cens de l'any 2011.
Sellui compta, senceres o en ruïnes, amb tres esglésies: la sufragània de Santa Coloma, la capella romànica de Sant Andreu i l'antic monestir de
Etimologia
Es tracta, segons Joan Coromines[2], d'un altre dels molts topònims pallaresos preromans, d'origen iberobasc. La primera arrel és la de çulo (forat), rere el qual es troba el sufix -oi, també basc, sembla que de caràcter col·lectivitzador. Es tractaria, doncs, d'un paratge amb molts forats, en referència a l'entorn geològic de Sellui.
Les cases del poble [3]
|
|
|
|
|
Història
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Sellui (Çeluy) declara[4] 5 focs laics.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Sellui (Celluy o Selluy). S'hi pot llegir que el poble està situat a la vora del riu d'Ancs, al capdavall d'un pendís de muntanya, on és combatut pels vents de ponent i de llevant. El clima hi és fred, i s'hi produeixen inflamacions. Tenia en aquell moment 7 cases i una església, dedicada a Santa Coloma, sufragània de la d'Ancs. Descriu el territori de Sellui com a pedregós i muntanyós.
S'hi collia ordi, patates, llegums i una mica de fruita, hortalisses i herba per als prats. S'hi crien ovelles, i hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població era de 12 veïns (caps de casa) i 72 ànimes (habitants).
L'Entitat Municipal Descentralitzada
La Entidad local menor de Selluy fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 4 de desembre del 1953, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Blas Pérez González. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals Entitats municipals descentralitzades i adaptades a les noves legislacions municipals.
Com està previst en la legislació municipal vigent en l'actualitat, els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Sellui, aquesta figura ha estat coberta fins ara per:
- Jaume Miró i Mora (1979 - 1983)
- Antoni Jordana i Rocafort (1983 - 1995)
- Josep Peret i Vidal (1995 - 2007)
- Jaume Comas i Boix (2007 - 2011)
- Jordi Vives i Bonet (2011 - actualitat)
Demografia
| 1990 | 1991 | 1994 | 1995 | 1996 | 2001 | 2003 | 2005 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 25 | 6 | 6 | 6 | 9 | 10 | 14 | 11 | 19 |
Comunicacions
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Sellui». A: Onomasticon cataloniae. VI Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.