Vés al contingut

Sellui

De Viki.cat
Sellui
Localització
Localització de Sellui
Poble del terme de Baix Pallars,
antigament del municipi de Montcortès de Pallars

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Baix Pallars
Malnom Cua-rois[1]
Superfície 9,72 km²
Altitud 971,9 msnm
Població (2011)
  • Densitat
15 hab.
1,54 hab/km²
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|21|Plantilla:Puntdecimal|N|1|1|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(0)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25591
President de l'EMD Jordi Vives i Bonet
Any de constitució 1953

Sellui, antigament Sersui, és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.

Està constituït en entitat municipal descentralitzada.

És al nord del terme municipal, a la Vall d'Ancs. Tenia 15 habitants al cens de l'any 2011.

Sellui compta, senceres o en ruïnes, amb tres esglésies: la sufragània de Santa Coloma, la capella romànica de Sant Andreu i l'antic monestir de

Etimologia

Es tracta, segons Joan Coromines[2], d'un altre dels molts topònims pallaresos preromans, d'origen iberobasc. La primera arrel és la de çulo (forat), rere el qual es troba el sufix -oi, també basc, sembla que de caràcter col·lectivitzador. Es tractaria, doncs, d'un paratge amb molts forats, en referència a l'entorn geològic de Sellui.

Les cases del poble [3]

  • Casa Bernat
  • Casa Carrera
  • Casa Casolà
  • Casa Coix

  • Casa Gascó
  • Casa Janot
  • Casa Janotet
  • Casa Joan

  • Casa Manel
  • Casa Menut
  • Casa Moronat

  • Casa Peret
  • Casa Peró
  • La Rectoria

  • Casa Rinflat
  • Casa Xamorra
  • Casa Xirinell

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Sellui (Çeluy) declara[4] 5 focs laics.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Sellui (Celluy o Selluy). S'hi pot llegir que el poble està situat a la vora del riu d'Ancs, al capdavall d'un pendís de muntanya, on és combatut pels vents de ponent i de llevant. El clima hi és fred, i s'hi produeixen inflamacions. Tenia en aquell moment 7 cases i una església, dedicada a Santa Coloma, sufragània de la d'Ancs. Descriu el territori de Sellui com a pedregós i muntanyós.

S'hi collia ordi, patates, llegums i una mica de fruita, hortalisses i herba per als prats. S'hi crien ovelles, i hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població era de 12 veïns (caps de casa) i 72 ànimes (habitants).

L'Entitat Municipal Descentralitzada

La Entidad local menor de Selluy fou autoritzada per Decret del Ministerio de la Gobernación el 4 de desembre del 1953, en un decret signat per Francisco Franco i el ministre Blas Pérez González. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals Entitats municipals descentralitzades i adaptades a les noves legislacions municipals.

Com està previst en la legislació municipal vigent en l'actualitat, els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Sellui, aquesta figura ha estat coberta fins ara per:

  • Jaume Miró i Mora (1979 - 1983)
  • Antoni Jordana i Rocafort (1983 - 1995)
  • Josep Peret i Vidal (1995 - 2007)
  • Jaume Comas i Boix (2007 - 2011)
  • Jordi Vives i Bonet (2011 - actualitat)

Demografia

Plantilla:Evolució demogràfica

Comunicacions

Referències

  1. Lluís 1961.
  2. Coromines 1997.
  3. Montaña 2004.
  4. Antoni Badet, Joan d'Arnau Guillem, Joan de Llavorsí, Peret de Bertran i Jaume de Bertran. Iglésias 1981, p. 90.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia

Enllaços externs