Sembra directa
La sembra directa és una tècnica de conreu, inclosa en el grup anomenat agricultura de conservació, basada en la sembra de qualsevol tipus de llavor (normalment, cereals o lleguminoses), sobre un terreny no treballat (o llaurat) des de la recol·lecció del cultiu anterior. És un sistema recolzat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Aquesta tècnica es va començar a desenvolupar a Amèrica durant la dècada del anys 40, per a solucionar el problema que representava el fet que els mètodes europeus no s'adaptaven a les condicions de clima i sòl americans, doncs l'aplicació d'aquests sistemes europeus comportaven, en algunes zones, que el sòl s'erosionés.
El fet de no llaurar el sòl, no inferir-li cap acció mecànica, comporta principalment els següent beneficis:
1) Conservar millor la humitat 2) Millorar el contingut de matèria orgànica 3) Millorar l'activitat microbiana 4) Redueix considerablement els danys per erosió, ja sigui per efecte del vent o l'aigua
És una tècnica de conreu que s'adapta molt bé en zones cerealístiques amb baixa pluviometria, si bé no totes les terres "a priori" són candidates a ser conreades amb aquesta tècnica, doncs depenent del tipus de sòl els resultats poden ser molt diferents.