Serra do Courel
| Característiques | |||
|---|---|---|---|
Q158454  | |||
| Q853614 | Q1309508 : | ||
| Q1681293 | |||
| Q15069452 | |||
| Q309 | |||
| Q130788 | |||
| Q10855061 | |||
La Serra do Courel és una serralada al sud-est de la província de Lugo, que abasta els municipis de Folgoso do Courel, en la seva major part, Quiroga i Pedrafita do Cebreiro. Abasta 21020 hectàrees, amb grans variacions d'altitud, des de 400-500 msnm a la vall del riu Lor a més de 1600 metres en els punts més alts de Montouto, Formigueiros (1643 m) i el pic Pía Páxaro (1610 m). La distribució de la població de manera dispersa, formant nombrosos assentaments. Aquestes terres van ser una referència important en les obres de Uxío Novoneyra, poeta i escriptor nascut a Parada de Moreda. El 2004 és declarat zona d'especial protecció dels valors naturals i zona d'importància comunitària.[1]
La serra do Courel alberga la major joia natural de Galícia, la Devesa da Rogueira, un bosc autòcton, on conviu la pràctica totalitat de les espècies vegetals naturals de Galícia que no tenen àmbit costaner, destaquen els castanyers, roures i bedolls, però és també possible trobar espècies com alzines sureres, més vinculades al clima mediterrani. En les profunditats de la devesa hi viuen cabirols, martes, mosteles, gats salvatges, lirons, entre d'altres animals. Hi ha petits rius que formen petites cascades. A nivell geològic destaca la pissarra com a element predominant, que actualment encara s'extreu a la zona. Durant l'època romana hi havia pedreres on s'extreia ferro, plom, coure, or i antimoni. La llacuna, en gallec Lagoa da Lucenza, és d'origen glacial, ocupa uns 60 metres de diàmetre i generalment no s'asseca ni a l'estiu.
Geografia
La geografia de la serralada va vinculada a la història, així el pic de Pía Páxaro, deu el seu nom a que va ser trobada en el seu cim una àguila metàl·lica de la Roma imperial, no obstant les tasques arqueològiques realitzades a la zona són d'escassa importància al tractar-se d'un lloc molt retirat de les grans rutes comercials romanes. Una de les construccions importants és la palloza.
Es tracta d'una de les zones menys poblades de Galícia. Té una molt baixa densitat de població. Cada cop el despoblament es fa més evident. La major part de la població treballa en el sector primari. Les principals fonts d'ingressos, són les explotacions forestals, agràries i de pissarra.
Són poblacions do Courel Esperante (San Pedro de), Castro de Romeor, Romeor, Millares, Mostaz, O Carbedo, Liñariños, Campelo, Folgoso (Santa María), A Pendella, Eiriz, Ferreirós, Santa Eufemia, Sobredo, Touzón, Valdomir, Hórreos (San Pedro), Ferramulín, Meiraos (Santa María), Miraz, O Mazo, Paderne, Pedrafita, Vilasibil, Noceda (San Pedro), Teixeira, Vilela, Seceda (San Silvestre), Cortes, Lousadela.
- Seoane (San Juan), Ferrería de Seoane, Ferrería Vella, Mercurín, Moreda, Parada, Piñeira, Vilamor (San Vicente), A Campa, Castro Portela, Froxán, Mazo Santigoso, O Carballal, Vidallón, Vilar, Visuña (Santa Eufemia).
Referències
Bibliografia
- Vázquez Saavedra, Merces. Guía do Courel, 2003. ISBN 978-84-8288-634-3.
- Santos Díaz, Manoel. O Courel: la sierra de las aldeas de pizarra, 2002. ISBN 9788482891576.
Enllaços externs
