Setge de Bilbao (1835)
| ||||||||||||||||
| ||||||||||||||||
El Setge de Bilbao de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Antecedents
La derrota isabel·lines a la batalla d'Artaza van deixar tot el nord d'Espanya en mans carlines, de manera que Jerónimo Valdés s'acontentava amb crear una línia de contenció a l'Ebre mantenint algunes poblacions de la costa.
Els bàndol carlí, liderat per Carles Maria Isidre de Borbó considerava essencial ocupar una ciutat important per incrementar seu el prestigi internacional, afeblir la moral de l'enemic i augmentar la pròpia, cosa que va decidir a l'estat major reunit a Durango a assetjar Bilbao, amb la desconfiança de Tomás de Zumalacárregui qui considerava aquesta operació un excessiu esforç material i de temps. Zumalacárregui pretenia ocupar Vitòria, més accessible i de camí de Castella sent la ruta de reforç dels liberals, i posteriorment avançar sobre Madrid amb 30.000 soldats.
El setge
Zumalacárregui va obeïr les ordres i va iniciae les operacions militars el 10 de juny de 1835 encerclant la ciutat i prenent poblacions properes com Abando, Banderas i Deusto sense oposició. Després de pendre les zones altes que volten la ciutat, es van tancar les sortides i va començar el setge el 13 de juny després de la negativa de la ciutat a la rendició.
Als dos dies, d'iniciat el setge, des d'un post d'observació carlina, en una inspecció de rutina, Zumalacárregui va rebre un tret que li va causar la mort dies més tard. Mort Zumalacárregui, Espartero i Luis Fernández de Córdova, amb altres oficials van decidir el 30 anar en auxili de la ciutat, aixecant el setge sense enfrontaments importants l’1 de juliol.
Conseqüències
La retirada de Bilbao va ser un fracàs militar i polític, que va comportar la pèrdua del suport exterior i l'orígen de tensions internes.
{{#coordinates:43 | 15 | 25 | N | 2 | 55 | 25 | W | source:euwiki_type:event | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat