Setge de Càpua

El setge de Càpua fou un enfrontament militar dels romans amb la ciutat de Càpua aliada als cartaginesos.

Preludi

Després de la batalla de Cannes (216 aC) el partit popular de la ciutat, dirigit per Pacuvi Calavi i Vibi Virri, va obrir les portes als cartaginesos. La ciutat i les seves dependències van poder aportar per la guerra trenta mil infants i 400 cavallers. No obstant les altres ciutats de Campània (Nola, Neàpolis i Cumae principalment) van rebutjar seguir a Anníbal. Aquest va estar aquell hivern a la ciutat i la riquesa d'aquesta va tenir un efecte negatiu sobre les tropes i la seva disciplina.

Primera Batalla de Càpua

El 212 aC els romans van assetjar la ciutat. Anníbal vingué des la Pulla i va obligar a aixecar al setge després d'un enfrontament conegut com la Primera Batalla de Capua, però tant aviat com es va retirar els cònsols Quint Fulvi Flac i Appi Claudi van renovar el setge.

Segona Batalla de Càpua

Durant la Segona Batalla de Capua els esforços d'Anníbal per forçar la retirada romana no van reeixir i la fam va començar a la ciutat, i aviat els capuans es van rendir sense condicions (211 aC).

Conseqüéncies

La ciutat fou castigada: els senadors i nobles foren executats; altres foren enviats a llocs llunyans, com la regió del Tíber; el territori de la ciutat fou confiscat per l'estat, les magistratures locals abolides, i la població que va restar o es va establir a la ciutat foren subjectes del prefecte de Roma. No es va matar més gent perquè feien falta per les collites d'aquella zona tan fèrtil.