Vés al contingut

Setge de Perpinyà (1542)

Infotaula de conflicte militarSetge de Perpinyà
Guerra d'Itàlia de 1542–46
{{#coordinates:42 | 51 | 55 | N | 2 | 53 | 44 | E | type:event_source:cawiki | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Data1542
ResultatVictòria imperial
Comandants
Error creant la miniatura: Enric, delfí de França Error creant la miniatura: Fernando Álvarez
Forces
40.000 peons
2.000 homes d'armes
2.000 cavalleria lleugera
Mèdia

El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del segle XVI.

Antecedents

Durant el segle XVI es van lluitar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia i Francesc I de França va preparar cinc exèrcits, un dels quals havia d'atacar el Rosselló.[1]

El setge

El delfí de França i Claude d'Annebault van assetjar Perpinyà amb 40.000 peons, 2.000 homes d'armes i 2.000 genets de cavalleria lleugera.[1] L'enginyer que dirigia el setge, Girolamo Marini va ignorar els informes i va concentrar els atacs en un punt fort de la muralla, i l'avanç en els treballs es retrassà un mes, mentre les tropes acampaven en el terreny moll per les pluges de la tardor.[2]

Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,[3] que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba i el sometent aixecat a Catalunya[4], provocant la retirada del delfí de França.[4]

Conseqüències

El 1544 la Pau de Crepy, que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que es van aliar contra els otomans.[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 591. 
  2. ↑ Duffy, Christopher. Siege Warfare: The Fortress in the Early Modern World 1494-1660 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1136607862. 
  3. ↑ Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía [1]
  4. ↑ 4,0 4,1 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895. 
  5. ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592.