Setge de Saraqusta (777)
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
El setge de Saragossa de 777 formà part de la Revolta iemení d'Al-Àndalus.
Antecedents
L'esquadra d'Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri, formada pe deu vaixells grans[3] encarregat pel califa de Damasc per parlamentar amb Sulayman ibn Yaqdhan, revoltat contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil i del que es volia el suport a Damasc, desembarcà a la Cora de Tudmir amb el beneplàcit d'Atanagild. Sense aconseguir el suport, en la seva retirada l'estol fou incendiat i les seves forces envoltades a unes muntanyes properes a Balansiya[4] després de fer estralls per la contrada més d'un any,[5] mentre la cora perdia el seu estatus especial,[6] i el territori ocupat per l'èxode dels omeies.[7]
Carlemany va emprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparéixer de la Història. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els àvars afincats a la Panònia per sempre.
El setge
Amb la ciutat revoltada, l'emir va enviar Tha'laba ibn 'Ubaid al-Djudhami, que va assetjar la ciutat durant uns dies. Sulayman al-Arabí, en una sortida de cavalleria, va capturar al-Djudhami, derrotant als assetjants.
Conseqüències
Un cop va creure que els saxons estaven definitivament sotmesos, va acceptar l'oferta de Sulayman al-Arabí, el valí de Madinat Barshiluna i Abu Tawr, valí de Wasqa, que en la Dieta de Paderborn van oferir els seus territoris a canvi de suport militar en una nova revolta contra Abd ar-Rahman I, aquest cop amb objecte de restaurar el poder del califat abbàssida a al-Àndalus, duent al captiu Tha'laba ibn 'Ubaid al-Djudhami.
Dos exèrcits es van trobar a Saraqusta el 778. El primer, amb tropes neustríaques, que va travessar el Pirineu occidental, i el segon, composat per austríacs, llombards i burgundis, va travessar el Pirineu oriental, capturant Madinat Barshiluna i Pamplona, al que es van unir les les tropes de Sulayman al-Arabí, valí de Barshiluna.
Carlemany va arribar davant la ciutat el 778 però Hussayn ibn Yahya al-Ansarí no estava disposat a lliurar Saragossa als francs i es va negar a obrir les portes i va al·legar que ell, personalment, no havia promès res. Com que Saraqusta no es va sotmetre la va sotmetre a setge però va haver de marxar d'Ibèria per controlar una rebel·lió dels saxons. L'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arabí. Va deixar el tribut i el presoner amb Hruodland, Prefecte del Marquès de Bretanya, i la rereguarda, mentre el gros de l'exèrcit s'apressava cap al Rin.
Referències
- ↑ (castellà) Luis Suárez Fernández, Historia de España Antigua y media, p.168
- ↑ Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1987, p.70. ISBN 84-7283-117-5.
- ↑ (castellà) José Antonio Conde, Historia de la dominación de los Arabes en España, p.192
- ↑ (francès) Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane, p.122-123.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p.347.
- ↑ (castellà) Region de Murcia digital, El Pacto de Teodomiro o Pacto de Tudmir
- ↑ (castellà) J. Martín Quintana, El Reino de Tudmir y la dinámica expansionista musulmana
Bibliografia
- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Maisonneuve & Larose, 1999, p.122-123. ISBN 2706813865.