Sidi Bou Said (en àrab سيدي بو سعيد) és un poblet de la costa al nord-est de Tunis (a uns 20 km), entre Cartago (al sud) i La Marsa al nord. Té 5.500 habitants. El seu nom deriva d'un santó musulmà. Forma part de la governació de Tunis, delegació de La Marsa.
S'han trobat restes romanes i probablement ja abans hi tenien una fortalesa els cartaginesos. Els almoràvits hi van establir una nova fortalesa i li van dir Djebel Menara (Muntanya del far). Un mestre de Béja que ensenyava a Tunis, Abu Said (1156-1231) es va retirar a aquest indret on va establir una escola alcorànica; hi fou enterrat el 1231 i la seva zawiyya va formar l'embrió de la ciutat.
Al segle XVII alguns tunisians rics s'hi van construir viles luxoses i quan es va convertir en municipi el 1893 se li va donar el nom del sant. Un decret de 28 d'agost de 1915 va regular la construcció i va imposar els colors blanc i blau que agradaven al baró Rodolphe d'Erlanguer; des llavors va atreure a escriptors, musics, pintors i artistes de tota mena, entre ells Chateaubriand, Gustave Flaubert, Alphonse de Lamartine, André Gide, Colette i Simone de Beauvoir. Michel Foucault hi va escriure "L'Archéologie du Savoir".
Les edificacions en un estil àrab i andalús són blanques amb portes i finestres blaves. Per la ciutat es passegen dotzenes de turistes atrets per aquest ambient característic. El "Café des Nattes", on se servei un dels millors te amb menta i pinyons i on es fan sessions musicals, ha agafat renom internacional. També cal esmentar el cafè de Sidi Chabâane, i el cafè de la plaça de la vila.
Una petita casa museu mostra la vida tradicional i diversos aspectes de la llar de la burgesia local. La casa va pertànyer a un notari. Moltes tendes ofereixen productes als visitants i entre elles una de comerç just.
