Sin Permiso
Plantilla:FVA Sin Permiso és una revista política internacional en llengua castellana. Té dos formats: l'imprés i l'electrònic. En paper, el primer número va aparéixer al maig del 2006, i és de periodicitat semestral. Els articles de la revista impresa són de contingut en general teòric. En format electrònic és setmanal. Tots els articles del setmanari electrònic, d'actualitat general i molt més breus que els de la revista impresa, són d'accès lliure i gratuït. Sin Permiso no rep cap tipus de subvenció pública ni privada, i la seva existència únicament és possible gràcies al treball voluntari dels seus col·laboradors i traductors, i a les donacions privades dels seus lectors.
El nucli promotor de Sin Permiso està format per un reduït grup de persones de Barcelona, Buenos Aires i Mèxic DF. Aquest nucli promotor prové de diferents corrents de la tradició socialista, en el sentit més ampli del terme, que inclou a la social democràcia, el laborisme, el comunisme en diferents vessants, l'anarquisme obrer i el sindicalisme revolucionari.
El seu editor general és el filòsof [Antoni Domènech. El comitè de redacció el composen María Julia Bertomeu, Adolfo Gilly, Joaquín Miras, Jordi Mundó, Daniel Raventós i Carlos Abel Suárez.
Sin Permiso té producció pròpia d'articles i també tradueïx treballs d'altres autors i autores. Són habituals del setmanari electrònic Rossana Rossanda, Noam Chomsky o Daniel Raventós, entre d'altres.
El juliol del 2009 ja s'havien publicat articles, entrevistes i ponències de més de 1.000 autors i autores.
El consell editorial de Sin Permiso inclou, entre d'altres, a Xosé Manuel Beiras, Jordi Dauder, Josep Fontana, Rossana Rossanda i Carlos Taibo.
Història
El nom de la revista provè de la Crítica al Programa de Gotha de Karl Marx:
| « | El treball no és la font de tota riquesa. La natura és tant font dels valors-usos (i certament en això consisteix la riquesa!) com el treball, que és tan sols l'expressió d'una força natural, la força de treball humana. Aquesta frase es troba en tots els manuals escolars i és correcta en la mesua que se subordina al treball amb les eines i els mitjans adients. Un programa socialista no pot permetre però que aital frases burgeses amaguen les condicions que són les úniques els donen un sentit. Tan sols en la mesura que l'home des del principi es comporta envers la natura, la primera font de tots els mitjans i subjectes del treball, com si en fo propi, la tracta com si li pertanyés, el seu treball esdevé la font dels valors-usos, i per tant també de la riquesa. El burgès té una bona raó per atribuir al treball una força creadora sobrenatural; ja que pel fet que la natura limita el treball se segueix que l'humà que no posseeix cap altre propietat que la seua força de treball, en totes societats i condicions culturals, haurà d'ésser l'esclau d'altres homes, que s'han fet els propietaris de les condicions materials del treball. Tan sols pot treball amb el llur permís, per tant tan sols viure amb el llur permís. | » |
| — Crítica del Programa de Gotha, Karl Marx. | ||