Sinesi de Cirene
Sinesi (Synesius) fou un dels més elegants escriptors cristians dels segles IV i V.
Va néixer a Cirene i deia ser descendent del rei d'Esparta Eurístenes. Es va dedicar a l'estudi de totes les branques de la literatura grega primer a Cirene i després a Alexandria. Fou famós pel seu domini de l'eloqüència, la poesia i la filosofia (en la que fou deixeble de Plató).
El 397 fou enviat pells seus conciutadans a Constantinoble com a cap d'una ambaixada a l'emperador Arcadi, al que va portar corona d'or; fou llavors quan es va fer cristià i fou batejat per Teòfil, patriarca d'Alexandria; el 410 el mateix patriarca el va ordenar bisbe de Ptolemais a la Pentàpolis Líbia; Sinesi no volia acceptar i no va voler abandonar a la seva dona i va declarar que no creia en la resurrecció del cos, però Teòfil va insistir i finalment va obtenir dispensa per conservar la dona i va fer una declaració de creure en la resurrecció.
Va portar la seva diòcesi amb enèrgica i èxit durant vint anys, i va aconseguir la conversió del filòsof Evagri, i va humiliar a Andrònic el tirànic praeses de Líbia al que va amenaçar amb l'excomunió amb el suport imperial, i que va haver de demanar perdó a l'església.
Va morir vers el 430 o 431 i el va succeir com a bisbe el seu germà petit Euopti que poc després apareix signant les actes del concili d'Efes com a bisbe de Ptolemais.
Obres
El seus escrits són els següents:
- Εἰς τὸν αὐτοκρἀτορα Ἀρκάδιον περὶ βασιλείας
- Δἰων, ἢ περὶ τῆς κα? ἑαυτὸν διαγωγῆς, Dio, sive de suo ipsius Instituto
- Φαλάκρας ἐγκώµιον, Encomium calvitii
- Αἰγύπτιος ἢ περὶ προνοίας, Aegyptius sive de Providentia
- Περὶ ἐνυπνίων, De Insmniis
- Ἐπιστολαί
- Ὁμιλία
- Ὁμιλια
- Κατάστασις ῥηθεῖρα ἐπὶ τῇ μεγίστῃ τῶν βαρβάρων ἐφόδῳ, ἡγεμονεύοντος Γενναδίου καὶ Δουκὸς ὄντος Ἰννοκεντίου (on descriu les calamitat patides per la Pentàpolis a la gran expedició dels bàrbars a la zona el 412)
- Κατάστασις
- Πρὸς Παιόνιον ὑπὲρ τοῦ δώρου λόγος, de dono Astrolabii ad Pueonium dissertatio
- Ὕμνοι, (deu himnes)
A l'antologia grega hi figuren tres epigrames suposadament seus.