Sionisme socialista

El sionisme socialista (també conegut com sionisme laborista) és el nom que rep l'ala esquerra tradicional del sionisme i es va orientar històricament cap al moviment obrer jueu. A diferència de la branca política del sionisme, fundada per Theodor Herzl i continuada per Haim Weizmann, el sionisme socialista no va creure que pogués crear-se un Estat jueu apel·lant simplement a la comunitat internacional o recorrent al suport de nacions poderoses com Gran Bretanya, Alemanya o l'imperi Otomà. Per contra, els sionistes socialistes van creure que solament es podria crear un Estat jueu com part de la lluita de classes, amb els esforços de la classe obrera jueva assentada a Palestina i que construïa un Estat a través de la creació dels quibuts al camp i d'un proletariat jueu en les ciutats.

Els pensadors principals d'aquest corrent van ser Moises Hess (en la seva obra Roma i Jerusalem), Dov Ber Borojov (Bases del Sionisme Proletari), Nahum Sirkin, David Aron Godon i Berl Katzenelson. Va ser el corrent dominant del moviment sionista des del seu sorgiment fins a la dècada de 1970.