Sirià d'Alexandria

Sirià (Syrianus, Συριανός) fou un filòsof neoplatònic grec del segle V, nadiu d'Alexandria i fill de Filoxè. Va estudiar a Atenes i va tenir com a mestre a Plutarc, cap de l'escola neoplatònica, que el tenia en alta consideració i el va nomenar el seu successor; va tenir al seu torn deixebles, el més destacat dels quals fou Procle i es va enterrar a la mateixa tomba que el seu mestre.

A Suides se li atribueixen les següents obres:

• Εἰς ὅμηρον ὅλον ὑπό- μνημα
• Εἰς τὴν Πολιτείαν Πλάτωνος
• Εἰς τὴν Ὀρφέως Θεολογίαν
• Εἰς τὰ Πρόκλου περὶ τῶν παῤ Ὁμήρῳ Θεῶν
• Συμφωνίαν Ὀρφέως Πυθαγόρου καὶ Πλάτωνος
• Περὶ τὰ λόγια
• Diverses obres exegètiques

No obstant les mateixes obres són assignades també a Suides al deixeble Procle i generalment es considera que es un error d'assignació i que efectivament són la feina del deixeble. Sirià hauria escrits comentaris sobre Aristòtil:

• Sobre el De Caelo
• Sobre De Iaterpretatione
• Sobre metafísics
• un comentari conegut com συμφωνίας γράμματα
• Comentaris sobre Alagna Syntaxis de Ptolemaeus,

I va escriure també un tractat sobre idees (Συριανοῦ εἰς τὸ περὶ ἰδεῶν) i un comentari sobre el Στάσεις d' Hermògenes