Sisteró

Sisteró és una entitat de població del municipi dels Plans de Sió. Pertany a la comarca de la Segarra, i per tant, a la Vegueria de Lleida. El patró és Sant Esteve i la festa major per Pasqua.

Història

Període ibèric: Durant les obres de construcció del Canal Segarra-Garrigues al 2008 es va trobar un jaciment ilerget (poble englobat dins la nació ibèrica que va habitar el llevant peninsular abans de la dominació romana) que representa el primer rastre de presència humana a la zona. A part del jaciment de Vilagrasseta, s'han trobat escampats pel territori tombes, manufractures, sitges i rellotges de sol (aquets últims a les parets de l'església de Pelagalls). Després de l'arribada dels Romans al segle II a.c, la zona va canviar de mans i es va passar a dir Sigarra. Cap al segle IV, els barbàrs van envair l'imperi romà iniciant així el període conegut com a edat medieval.
Edat medieval i moderna: Sisteró no existia segurament al segle X tal i com el coneixem avui, però si Pelagalls, on s'hi ubica encara avui l'església de Sant Esteve de Pelagalls. La zona, enormement cobdiciada pels regnes taifes del sud i els comptats catalans del nord, fou poblada de castells: els més importants el Castell de les Pallargues, Ratera i l'Aranyó. Avui, als afores de Sisteró encara s'hi conserva el rastre de la crueltat d'aquelles guerres: els patíbuls dels moriscos que foren asssasinats pels cristians. L'edat moderna i la revolució agrària no esquitxaren la zona fins ben entrat segle XX, tot i que tal i com mostren els fogatges la població dels plans va crèixer fins arribar a les 1600 persones escampades pel terme municipal al 1887. Cal remarcar que des del segle XIX ja s'utilitza el nom de Sisteró com a poble, i juntament amb Pelagalls, com a municipi.
Època contemporànea: Segle XX: A partir del segle XX, i paral·lelament als progressos i el desenvolupament tecnològic, comença l'èxode rural de la zona. La guerra civil (que esclata al 1936) afecta directament al poble, que es converteix en front de batalla. Els rojos i les forces de la república utilitzen l'esglèsia de Sant Esteve com a hospital pels ferits. Quan finalitza el conflicte s'inicia el periode de reconstrucció (edificació del nou dipòsit) i de creixement econòmic.

Panorama urbà

El seu perfil és el típic d'un poble de la plana de Lleida, amb camps plans que canvien de color a mesura que ho fa la collita i bosquets d'alzines o ametllers i oliveres escampats pels tossals que el rodejen.
El Sió voreja el poble pel Nord i deixa als seus marges un frondós bosc de rivera on s'hi aixecaven i encara ho fan molts horts. Per creuar-lo, es travessa un pont.
La serra de la Mallola (altrament coneguda com la serreta), s'aixecà al sud de la localitat. Allí hi ha cultius d'olivera, un complex enorme de granjes avícoles i porcines, i el cementiri.
Per l'est, l'aqüeducte del canal Segarra-Garrigues, destaca entre el pla.

Demografia

Tot i que és una de les més poblades del municipi, aquesta vila va sofrir durant el segle passat ( i més a partir de la segona meitat) un èxode de persones cap a les ciutats de Lleida, Cervera i Agramunt on les oportunitats laborals no eren tant escasses. Durant l'última dècada, i coincidint amb el boom de la construcció i el canvi d'habits, noves families han arribat al poble revitalitzant-lo per complet. Avui en dia, Sisteró supera la xifra de 50 habitants

Clima

El clima és de transsició entre mediterrani sec a continental. La pluja és escassa i la temperatura extrema. A l'hivern, la boira és freqüent.

Llocs destacats

Museu de la pagesia i la vida rural: Exposició situada al pis de dalt del local públic del poble. Hi han força eines, fotografies i explicacions sobre l'estil de vida que es duia abans de l'arribada al poble de la revolució agrària.
Església del Bell Vilar
Dipòsit d'aigua: Reformat després de la guerra civil, avui és la icona del poble.

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|45|Plantilla:Puntdecimal|N|1|12|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city_region:ES-CT|primary|name=}}