Solresol
Solresol és una llengua artificial disenyada pel francès Jean François Sudre a partir de 1817. El solresol va aconseguir una breu popularitat, assolint el seu màxim amb la publicació de Boleslas Gajewski Grammaire du Solrésol a 1902. Està bassat en notes musicals,d'aquesta manera es pot tocar amb un instrument musical, a més a més de parlar. Disposa unicament de set unitats mínimes: les set notes bàsiques. Aquesta escasetat de fonemes, malgrat tot, suposa una gran versatilitat a l'hora de transmetre la llengua per mitjans diferents al convencional. Així, per exemple, el solresol es pot escriure de diverses formes seguint codificacions establertes: en un pentagrama, amb els números del 1 al 7, amb les inicials de les notes (d, r, m, f, so, l, s), amb un alfabet estenogràfic de set figures simples, amb els set colors de l'arc de sant martí, etc. També es poden fer servir sistemes no gràfics com per exemple gestos i copets.
De la mateixa manera que passa amb idiomes com el ro, les palaules es divideixen en categoríes de significat, segons la primera síl·laba o nota musical. Las paraules que comencen per 'sol' tenen significats relacionats amb les arts i les ciències; les que comencen per 'solsol', malaltia i medicina (per exemple solresol és "llenguatge", mentre que solsolredo és "migranya").
Una característica única en el solresol és que alguns antónims s'obtenen dient les síl·labes, o notes, al revés. Així, fala vol dir "bo", mentre que lafa és "dolent".
Després de molts anys de fama, va ser oblidat per idiomes artificials de més èxit como l'esperanto. Actualment, es coneix molt poc.