Musaranya cuaquadrada
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=link}
La musaranya cuaquadrada o morro de trompeta a causa del seu musell allargat (Catalunya del Nord) (Sorex araneus) té una esperança de vida de, aproximadament, 23 mesos.
Morfologia
La característica més distintiva d'aquesta musaranya és la cua: força llarga (fa aproximadament 2/3 de la longitud del cap més el cos), és de secció quadrangular a la base, d'això li ve el nom. No presenta pèls llargs esparsos entre els curts, ni tampoc una filera de pèls ventrals a la cua i als peus. Les orelles queden amagades entre el pelatge del cap, i les dents tenen les puntes vermelles.
El pelatge és curt, dens i molt suau. De color marró fosc pel dors, es pot aclarir lleugerament als flancs fins a adquirir un to avellana que enllaça amb el marró clar o gris de les parts ventrals. La transició gradual entre el pelatge dorsal i el ventral donen a l'animal un aspecte bicolor. La cua és de color marró fosc per la part superior i marró clar per la part de sota. En general, el pelatge mostra unes tonalitats més fosques a l'hivern que a l'estiu.
Dimensions corporals: cap + cos (6,9 - 8,4 cm) i cua (4,2 - 5,5 cm).
Pes: 6 - 15 g.
Hàbitat
Preferentment boscos humits, on s'amaga entre la molsa i les herbes baixes. També se la pot trobar en pedruscalls i marges de pedra.
Costums
Ix a cercar menjar preferentment a la nit, però també pot estar activa durant el dia. La seva dieta inclou cucs de terra i altres invertebrats subterranis, per això li cal excavar.
Subespècies
- alticola, Miller, 1901
- bergensis, Miller, 1909
- bohemicus, Stepanek, 1944
- bolkayi, Martino, 1930
- carpathicus, Barret-Hamilton, 1905
- castaneus, Jenys, 1838
- concinnus, Wagler, 1832
- csikii, Ehik,1928
- daubentonii, Cuvier, 1829
- eleonorae, Wettstein, 1927
- grantii, Barett-Hamilton y Hinton, 1913
- hermanni, Duvernoy, 1834
- huelleri, Lehmann, 1966
- ignotus, Fatio, 1905
- iochanseni, Ognev, 1933
- labiosus, Jenys, 1839
- macrotrichus, de Sélys Longchamps, 1839
- marchicus, Passarge, 1984
- melanodon, Wagler, 1832
- mollis, Fatio, 1900
- nigra, Fatio, 1869
- novyensis, Schaefer, 1975
- nuda, Fatio, 1869
- pallidus, Fitzinger, 1868
- personatus, Millet, 1828
- petrovi, Martino, 1939
- peucinius, Thomas, 1913
- preussi, Matschie, 1893
- pulcher, Zalesky, 1937
- pyrenaicus, Miller, 1909
- pyrrhonota, Jentink, 1910
- quadricaudatus, Kerr, 1792
- rhinolophus, Wagler, 1832
- ryphaeus, Yudin, 1989
- sultanae, Simsek, 1986
- surinamensis, Gmelin, 1788
- tetragonorus, Hermann, 1780
- uralensis, Ognev, 1933
- vulgaris, Nilsson, 1847
- wettsteini, Bauer, 1960
Espècies semblants
La musaranya de Millet exhibeix un pelatge més clarament tricolor, amb les franges del dors, els flancs i el ventre ben diferenciades.
La musaranya nana té la cua relativament més llarga (equival a 3/4 parts del cap més el cos) i de secció circular a la base.
Referències
- ↑ Insectivore Specialist Group (1996). Sorex araneus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12-05-2006 (anglès). Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern
Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 44-45.