Spheniscus
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El gènere Spheniscus conté quatre espècies vivents de pingüins.
Rang de distribució
Les espècies africana, de Humboldt i magellànica viuen en climes temperats com els de Sud-Àfrica i les costes del sud de Xile i Argentina mentre que els pingüins de les Galàpagos són nadius de les illes Galápagos, fent d'aquesta l'espècie de pingüí que viu més al nord. Els Spheniscus no són (i sembla que no ho han sigut mai) antàrtics.
Espècies
Existents
Les quatre espècies actuals de Spheniscus:
Image Common name Binomial name 
Pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus 
Pingüí de Humboldt Spheniscus humboldti 
Pingüí de les Galápagos Spheniscus mendiculus 
Pingüí del Cap Spheniscus demersus
_-Isabela2.jpg)
Fòssils
Es coneixen nombroses espècies extintes de pingüins d'aquest gènere:
- Spheniscus muizoni
- Spheniscus chilensis
- Spheniscus megaramphus
- Spheniscus urbinai
Spheniscus predemersus s'ha reclassificat en el gènere monotípic Inguza.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spheniscus