Stanislao Falchi

Stanislao Falchi (Terni, 29 de gener de 1851 – Roma, 14 de novembre de 1922) fou un compositor italià.

Deixeble de Celestino Magi i Salvatore Meluzzi, el 1877 fou nomenat professor de cant coral en el Liceu de Santa Cecília, de Roma, i des de 1883 fins el 1916 desenvolupà el càrrec de director de cant de les escoles municipals d'aquesta ciutat. En aquest establiment docent fou durant algun temps professor de composició, tenint al seu càrrec deixebles que més tard triomfarien, com Alessandro Bustini i d'altres, més tard ocupà el lloc de Marchetti com a director de la famosa institució, els concerts dels quals dirigí amb gran èxit. Com a compositor produí les òperes Lorhelia (Roma, 1877); Giuditta (Roma, 1887), i Tartini o Il Trillo del diavolo (Roma, 1889); una obertura titulada Juli Cèsar, un Rèquiem i algunes altres obres de menor importància.

Referències

• Tom núm. 23 de l'Enciclopèdia Espasa, pàg. 131.