Estercoràrid
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.
Morfologia
- Mida mitjana-gran.
- Plomatge fosc.
- Bec gran, robust i amb la mandíbula superior ganxuda.
- Ales llargues i punxegudes.
- Cua amb les plomes centrals més llargues.
- Potes curtes i peus palmats.
Reproducció
Nien a terra a les regions temperades i a l'Àrtic.
Alimentació
Mengen peixos, insectes, vísceres i carronya. En època de cria també mengen lèmmings i els ous i pollets d'altres ocells. Les espècies més grosses podem matar ocells adults i menjar-se'ls.
Distribució geogràfica
Crien a l'Europa septentrional, Àsia, Nord-Amèrica, sud de Sud-Amèrica i illes antàrtiques.
Costums
Tenen hàbits rapinyaires (encalcen gavines i altres ocells marins per furtar-los el menjar), migren a llargues distàncies i tenen un vol acrobàtic.
Taxonomia
Les tres espècies més petites d'aquest gènere, totes elles natives de l'hemisferi nord (longicaudus, parasiticus i pomarinus) tenen, en època de reproducció, unes plomes allargassades al centre de la cua i sovint plomatges groc pàl·lid o blanc pels costats, que manquen a les espècies grans, totes elles australs a excepció del paràsit gros. Aquestes diferències d'aspecte han motivat que sovint s'ubiquin els paràsits més grans a un gènere diferent, Catharacta, mentre els tres més petits resten a Stercorarius. No obstant això, estudis genètics i del comportament han motivat que s'incloguin tots al mateix gènere. [1] [2]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) els paràsits formen un gènere amb 7 espècies:
- Paràsit austral (Stercorarius maccormicki).
- Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus).
- Paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus).
- Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus).
- Paràsit gros (Stercorarius skua).
- Paràsit subantàrtic (Stercorarius antarcticus).
- Paràsit xilè (Stercorarius chilensis).
Referències
- ↑ Cohen, Baker, Belchschmidt, Dittmann, Furness, Gerwin, Helbig , de Korte, Marshall, Palma, Peter, Ramli, Siebold, Willcox, Wilson and Zink (1997). Enigmatic phylogeny of skuas. Proc. Biol. Sci. 264(1379): 181–190. Rev. 31/03/2012
- ↑ AOU (2000). Forty-second supplement to the American Ornithologists' Union Check-list of North American Birds. The Auk 117(3):847–858. Rev. 31/03/2012
- ↑ Els estercoràrids a l'Avibase. (català)
- ↑ Els estercoràrids a la UICN. (anglès)
Enllaços externs
- Els estercoràrids a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Informació diversa sobre 8 espècies d'estercoràrids. (francès) i (anglès)
- Vídeos d'aquesta família d'ocells en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquests ocells. (anglès)
