Suites per a violoncel sol (Bach)
Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach són actualment un element ineludible del repertori per a aquest instrument.
Les sis suites segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments, tots en la mateixa tonalitat de la suite:
- Prelude
- Allemande
- Courante
- Sarabande
- Galanteries (Minuet per les suites 1 i 2, Bourrée per la 3 i 4, Gavotte per la 5 i 6)
- Gigue
Història
De 1717 a 1723, Bach fou mestre de capella a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. El príncep era músic, atent i calvinista. Aquest període feliç de la maduresa és propici a l'escriptura de les seves majors obres instrumentals per a llaüt, flauta, violí (Sonates i partites per a violí sol), clavecí (primer llibre del clavecí ben temperat), violoncel (Suites per a violoncel sol), i els Sis de Brandenburg.
Aquest període contrasta amb el de Mühlhausen i Weimar, de 1707 a 1717 amb 300 cantates (cinc anys de cicle litúrgic) i obres per a orgue.
Amb el temps aquestes composicions es varen perdre, però van ser redescobertes pel violoncel·lista català Pau Casals, l'any 1890, a l'edat de 14 anys, en una llibreria de Barcelona. Bach es va convertir en el seu ídol i les seves interpretacions de les suites son encara ara mundialment conegudes.