Crenarqueot
Plantilla:Autocaixa Els creanarqueots (Crenarchaeota o Crenarchaea) són un fílum dels arqueobacteris. Inicialment es va creure que eren tots extremòfils (p.ex., termofílics i psicrofílics) però hi ha he estudis que els han identificat com als arqueobacteris més abundats dels ambients marins.[1] Varen ser originalment separats de la resta d'arqueobacteris basant-se en les seqüències d'ARNr; des de llavors, les característiques fisiològiques com la mancança d'histones han recolzat aquest fílum.Tot i així se n'ha trobat alguns que sí que en tenen.[2] Durant llarg temps tots els cultivables han estat termofílics o hipertermofílics, alguns dels quals capaços de créixer a 113 °C.[3] Aquests organismes són gramnegatius i morfològicament diversos, tenir forma de bastó, coc, filamentosa o més imprecisa.[4]
Sulfolobus
Un dels membres més més caracteritzat és el Sulfolobus solfataricus. Aquest organisme va ser originalment aïllat de dolls sulfurosos d'Itàlia i creix a 80 °C i un pH de 2-4.[5] Des d'aquesta caracterització inicial de Wolfram Zillig, un pioner en la recerca de termòfils i arqueobacteris, ha caracteritzat espècies semblants del mateix gènere trobades arreu del món. A diferència de la gran majoria de termòfils cultivables, Sulfolobus creix aerobiòticament i quimiorganotròficament (aconseguint la seva energia de fonts orgàniques com els sucres) . Aquests factors permeten un creixement més senzill que el dels organismes anaeròbics i han dut al Sulfolobus ha esdevenir un organisme model per a l'estudi d'hipertermòfils i d'un extens grup de virus que els parasiten.
Espècies marines
A inicis del 1992, es van publicar articles que aportaven seqüències de gens pertanyents als crenarqueots en ambients marins.[6],[7] Des de llavors, s'ha fet servir la densitat dels seus particulars lípids de membrana per mesurar la seva abundància en el mar. Basant-se en aquestes mesures semblaria que són molt abundants i un dels principals contribuïdors a la fixació del carboni. També s'han trobat seqüències de crenarqueots en el sòl i en ambients d'aigua dolça suggerint que és un fílum ubicu en tota mena d'ambients.[8]
El 2005 es va publicar les evidències del primer crenarqueot cultivable a baixes temperatures. El Nitrosopumilus maritimus és un organisme oxidador de l'amoni aïllat d'un aquari marí i fet créixer a 28 °C.[9]
Cladograma
Seguidament un cladograma dels crenarqueots, menyspreant totes les seqüències que encara no tenen classificació taxonòmica [10]
| Archaea |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Madigan M; Martinko J (editors).. Brock Biology of Microorganisms. 11th ed.. Prentice Hall, 2005. ISBN 0-13-144329-1.
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Garrity GM, Boone DR (editors). Bergey's Manual of Systematic Bacteriology Volume 1: The Archaea and the Deeply Branching and Phototrophic Bacteria. 2nd. Springer, 2001. ISBN 0-387-98771-1.
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Basat en Burggraf et al., 1997
Enllaços externs
- Els crenarqueotes en el projecte Tree of Life (anglès)
- Crenarqueotes en la Universitat de Wisconsin Virtual Microbiology site. (anglès)
- NCBI pàgina taxonòmica dels crenarqueots (anglès)
- Pàgina LSPN per als crenarqueots (anglès)