Vés al contingut

Tòfona negra

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuTòfona negra
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

La tòfona negra (Tuber melanosporum, del llatí tuber -tubercle tòfona- i del grec mélas, mélanos -negre- i sporá -llavor, gra-) és un bolet que viu soterrat, associat amb les arrels d'arbres forestals, sobretot dels gèneres Quercus (roures, alzines, etc.) i Salix (salzes), formant micorizes.

Morfologia

Té l'aspecte d'una mena de patata, de dos a vuit cm, irregular, d'un to bru rogenc o gairebé negre, amb berrugues de forma poligonal, cobrint tota la seua superfície.

Quan es talla s'aprecia la gleva, d'un blanc grisós de jove que, quan envelleix, s'enfosqueix i fa ressaltar una retícula de venes blanques.

Hàbitat

És una espècie d'hivern que es troba des del novembre fins al març i que es cerca amb l'ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercès a la seua penetrant aroma.

Comestibilitat

És un comestible excel·lent, dit el "diamant de la cuina" pels francesos, que van incorporar-la com a condiment (especialment la famosa tòfona de Perigord), en el seu sofisticat repertori culinari, des de fa molts anys.

Espores de la tòfona negra.

També es fa servir per aromatitzar conserves i embotits com la coneguda botifarra catalana trufada.

És el bolet que ateny un preu més elevat en els mercats especialitzats catalans (Vic, Centelles, etc.), tant per raó de la seua qualitat, com de la seua raresa i de la dificultat de trobar-lo.[1]

Referències

  1. ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, plana 219.

Enllaços externs