Tagamanent


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Tagamanent is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Tagamanent|link=|alt=]]

Municipi del Vallès Oriental

Església de Santa Eugènia del Congost

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental

Gentilici Tagamanentí, tagamanentina

Superfície 43,3 km²

Altitud 315 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|44|Plantilla:Puntdecimal|N|2|16|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 4
Ignasi Martinez Murciano (GT-psc)

Codi postal 08593

Codi territorial 082763

Tagamanent és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, (Catalunya). Limita amb els termes d'Aiguafreda (N), Montseny (E), Cànoves i Samalús (SE), el Figaró i Montmany (S), i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles (W) i el Brull (N).

Entitat de població	Habitants
l'Avencó	Plantilla:Entcat/hab
Santa Eugènia del Congost	Plantilla:Entcat/hab
Tagamanent	Plantilla:Entcat/hab
la Pedralba	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
23	31	35	329	241	518	350	297	279	282

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
303	237	214	253	219	182	132	148	145	167

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
180	195	195	221	247	282	303	306	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La població i l'economia

La població del terme (tagamanentins) en gran part disseminada, sempre ha estat escassa. Els primers registres de població li adjudicaren 329 habitants l'any 1719, que augmentaren a 518 el 1857, màxima fita demogràfica. A partir del segle XX, la tendència al despoblament del municipi, allunyat dels principals pols industrials de la comarca, fou contínua: 303 h el 1920, 231 el 1950, 182 el 1970 i 132 el 1981. Durant l'última dècada del segle XX, l'auge del fenomen turístic i la construcció d'urbanitzacions comportà una lleu recuperació del cens (151 h el 1991 i 215 el 2001). El 2005 hi havia 265 h. El caràcter muntanyós i trencat del terme el fa poc apte per a les activitats del camp, que es limiten al conreu d'unes poques hectàrees i la cria d'alguns caps de bestiar boví. En contraposició, la superfície forestal del terme, poblat de pins, alzines i també alguns roures i faigs, és molt extensa. El pasturatge hi havia estat molt estès gràcies a les amples planures de la part alta del terme. Ja al segle XVII els senyors de Tagamanent, els Rocabertí, establiren en uns plans sota Vallforners una fira del bestiar que baixava dels pasturatges del pla de la Calma. L'única activitat industrial és la producció de materials de pedra destinats al sector de la construcció. Vàries empreses exploten unes pedreres de gres vermell i llicorella, situades al mateix terme. Hi ha antics meners de ferro a la vall de Picamena, antigament explotats, i altres de coure al bosc de Can Vila de la Riba, als sots de l'Afrau d'en Coll i de l'Afrau de Roca de Corbs; igualment s'extreia plom prop de la Figuera, a la Roca de Caçà i al sot de l'Afrau. Les petites explotacions mineres de fluorita i baritina foren tancades. Al terme s'hi ha desenvolupat força el comerç i els serveis, que han esdevingut la principal font d'ingressos gràcies a l'auge del turisme i a la instal·lació de segones residències, que produeixen un augment considerable de la població durant les vacances estivals.