Emirat de Dàniyya

L'emirat de Dàniya (en àrab [imàrat] Dāniya) fou creat a raó de la descomposició del califat de Còrdova, vers el 1010 per l'emir i esclau Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq Muğāhid i tenia Dàniyya com la capital de la taifa. Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq, conegut pel sobrenom de Muğāhid, era el governador càrrec que va portar fins el 1013, per titular-se després regent del califa omeia Abd Allah al-Mu'aytī, al que de fet només va deixar els afers religiosos.

El 1014 va conquerir les illes Balears i després de construir una flota els mesos següents va atacar l'illa de Sardenya (1015); va derrotar els sards i es va establir al Campidanu, però en fou expulsat per genovesos i pisans. El seu fill Ikbal al-Dawla Ali (de mare cristiana) fou fet presoner dels alemanys, mentre el pare era derrotat i perseguit per la coalició cristiana que va recuperar l'illa.

El 1016 va deposar a al-Mu'aytī, que va intentar deposar Muğāhid durant la seva campanya a Sardenya,^[1] i va donar les seves funcions religioses a Abd-Al·lah ibn Ubayd-Al·lah, del que nominalment fou regent fins al menys el 1018, quan Dénia i les Balears van reconèixer com califa a Al-Murtada o Al-Mostadi. El 1021 va ocupar Elx, Oriola i Alacant que pertanyien a Khayran d'Almeria; aquest mateix any Muğahid va nomenar al seu nebot Abd-Al·lah com a governador de les Balears (va morir el 1036). En els següents anys va fer diversos atacs navals a les costes catalanes, destacant el del 1023 a Tortosa. El 1038 va ocupar Lorca i el nord de Múrcia. El 1039 va atacar València, l'emir de la qual es trobava a Almeria, però no va aconseguir ocupar-la i el 1040 es va signar la pau; el mateix 1040 va associar al govern al seu fill Hassan però el 1043 el va apartar del poder probablement per conspirar.

Muğāhid va convertir el regne en un important centre marítim i comercial, fins i tot encunyava la seua pròpia moneda que va subsistir fins la invasió almohade.

Muğāhid va morir el 1044 i el va succeir el seu fill 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla que ja havia estat rescatat del captiveri. Va regnar 32 anys (fins el 1076) encara que sense les qualitats del seu pare. Portà una vida dissoluta, era àvar i poc treballador, i es va dedicar a posar impostos als seus súbdits.

El 1045 Mokatil, probablement germà de Mugāhid, fou reconegut com emir a Tortosa. El 1054/1055 va enviar a Egipte un vaixells ple de queviures per ajudar en una epidèmia de fam, i va retornar carregat de joies i riqueses. El 1058 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla va atorgar al bisbe de Barcelona jurisdicció sobre les esglésies del seu regne. El mateix any l'antic emir de Tortosa, Labib, amb el suport de Saragossa, va recuperar el poder, però el 1059 Ali va anar a Tortosa amb un exèrcit i va posar al tron a Yala al-Amiri. El 1076 Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir de Saragossa va ocupar Tortosa i va seguir contra Dénia que també va ocupar. Segons unes informacions, Ali va fugir a les Balears on el governador local 'Abd Allāh al-Murtadā ibn Aglab el va rebre però no el va reconèixer com emir, títol que va assumir ell mateix; segons d'altres va ser fet presoner i va morir captiu a Saragossa el 1081/1082. Durant cinc anys Dénia va dependre de Saragossa.

Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir va morir el 1081 i va deixar Dénia, Lleida i Tortosa al seu fill Al-Múndhir Imad-ad-Dawla que va establir la seva capital a Xàtiva, i sovint s'anomena a aquest estat com emirat de Xàtiva. Va ocupar Alacant que havia caigut en mans de Múrcia (Regne de Sevilla). El 1082 es va aliar a Berenguer Ramon II de Barcelona contra el seu germà Abu Amir Yusuf ben Ahmad ben Hud al-Mutamin de Saragossa, i forces aliades van assetjar Almenar però foren derrotades pel saragossà i el comte de Barcelona fou fet presoner encara que tot seguit alliberat. El mercenari castellà Rodrigo Díaz de Vivar, al servei de Saragossa, va fer la guerra a l'emir de Xàtiva.

El 1086 el rei Al-Qadir de València va atacar Xàtiva, i Al-Mundhir va demanar ajut als seus aliats el comte de Barcelona, el rei d'Aragó i de Pamplona, i el comte d'Urgell. Quan els catalans van avançar cap a València els valins de Morvedre, Sogorb, Xèrica i Almenara es van declarar independents; prop de Xàtiva, al-Qadir fou derrotat i va fugir cap a València. Els catalans estaven disposats a atacar la ciutat quan Al-Mutamin de Saragossa va atacar Lleida, tot i que els aragonesos l'atacaven també i li van arrabassar Montsó temporalment. El atac saragossà a Lleida fou rebutjat principalment pels catalans.

El 1087 va morir Abdallah al-Murtada de les Balears i les illes van declarar la seva obediència a Al-Mundhir. El 1089 l'emir de Xàtiva i els catalans van atacar València aprofitant que el cap mercenari castellà Rodrigo Díaz havia anat a Castella; però el rei castellà li va ordenar de tornar per ajudar al seu protegit el rei de València Al-Qadir, i davant dels mercenaris ben entrenats els catalans i els seus aliats locals es van haver de retirar cap a Requena. A la campanya del 1090, els catalans i castellans es van enfrontar a la batalla de Tébar (prop dels ports de Beseit) i Berenguer Ramon II fou derrotat i va caure presoner; per ser alliberat va haver de pagar un fort rescat

El 1090 va morir Al-Mundir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill Sàyyid-ad-Dawla Sulayman ibn al-Múndhir, i Xàtiva, Dénia i les Balears per Mobaxer Nasir al-Dawla. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar Elx i el castell de Polop. Els Banu Batir exerciren la seva tutela sobre el poder reial.

El 1091 l'almoràvit Yusuf, que havia ocupat Almeria, va entrar a Múrcia, Xàtiva i finalment Dènia que va ocupar fàcilment. Mobaxer va fugir a les Balears.

Dénia va romandre en mans dels almoràvits fins el 1145. Del 1145 al 1170 va passar a la taifa de València i el 1170 als almohades, fins el 1225. Altre cop va dependre de la nova taifa de València fins el 1244 en què fou ocupada pels catalans.

Referències

↑ Artehistoria, Crisis y desaparición del califato

[1] Artehistoria, Crisis y desaparición del califato

[1]