Ports de Tortosa-Beseit
|
Aquest article tracta sobre el massís muntanyenc. Vegeu-ne altres significats a «Parc Natural dels Ports». |
| Característiques | |||
|---|---|---|---|
Q158454  | |||
| Q853614 | Q1309508 : | ||
| Q1681293 | |||
| Q15069452 | |||
| Q309 | |||
| Q130788 | |||
| Q10855061 | |||
Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Particularitats
És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complex amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.
Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.[2]
La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro de 1447 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona.
Flora i fauna
Al massís dels Ports hi han espècies animals com la cabra hispànica, teixó, gat mesquer, i diverses aus rapinyaires com el voltor comú.
Entre les comunitats vegetals de caràcter endèmic cal mencionar el pi roig, faig, roure i carrasca.
Als contraforts muntanyencs dels Ports de Beseit s'hi elabora el brull, un producte làctic fet amb el xerigot de la llet. [3] La zona de la Tinença de Benifassà és coneguda per la producció artesanal de mel.
Parcs naturals
- La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural català té una superfície de 35.110 ha (unes 16.000 són de la Reserva Nacional de Caça) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb que compten les Terres de l'Ebre.
- La part valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'estén per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.
- La vessant matarranyenca dels Ports de Beseit va ser proposada com a Parc Natural per part del Govern d'Aragó el 5 de juny de 2012. [1]
Galeria
-
Formacions rocalloses dels Ports -
La fageda -
Mas de Barberans, municipi situat al peu del vessant oriental dels Ports -
Cingles calcaris als Ports -
Vista dels Ports, des del paratge anomenat la Vall (Mas de Barberans), al Montsià
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Vegeu també
Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ "Catalunya Turisme", Generalitat de Catalunya
- ↑ Urgell, Oriol. Els formatges de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2008. ISBN 978-84-393-7676-7.
Bibliografia disponible
- Plantes del Port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals. Diversos autors; Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre"; Imp. Serra Indústria Gràfica SL (Ulldecona); 2008. ISBN 978-84-612-2892-8.
Enllaços externs
