Taifa de Niebla
La taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.
El 1023/1024 es va revoltar a la ciutat Abu l-Abbas Ahmad ibn Yahya al-Yahsubi, de la principal família local àrab, el qual fou proclamat emir amb el títol de Tadj al-Dawla, sent reconegut també pels habitants de Gibraleón. El 1041 el va succeir el seu germà Muhammad al-Yahsubi Izz al-Dawla que va tenir dificultats amb el rei Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid de Sevilla i va aconseguir el suport d'al-Muzaffar de Badajoz; finalment Sevilla i Badajoz van fer la pau amb la mediació de Còrdova el 1051 i els regnes i els senyors locals van fer submissió al rei sevillà i al fals califa, i van pagar tribut per evitar l'annexió. Muhammad va aconseguir la protecció del jahwàrida Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid de Còrdova (1051) i es va retirar a aquesta ciutat, deixant Niebla al seu nebot Abu Nasr Fath ibn Khalaf ibn Yahya Nasir al-Dawla que va pactar amb Sevilla el pagament del tribut. El 1053 el rei de Sevilla va cridar als petits senyors local, i llavors per sorpresa els va tancar en uns banys i els va matar per asfíxia i llavors va atacar Niebla i va devastar el territori, obligant a Fath a retirar-se a Còrdova on va morir un temps després.
Labla va restar en mans dels abbàdides de Sevilla fins el 1091 quan fou ocupada pels almoràvits.
Llista d'emirs
- Abu l-Abbas Ahmad ibn Yahya al-Yahsubi Tadj al-Dawla 1023-1041
- Muhammad al-Yahsubi Izz al-Dawla 1041-1051
- Abu Nasr Fath ibn Khalaf ibn Yahya Nasir al-Dawla 1051-1053
Referència
- E. Levi Provençal, Historia de la España Musulmana
- Enciclopèdia Espasa, volum 38, pàgs. 632-633