Tal·leleu d'Eges
 Carrer de l'antiga Eges, lloc del martiri de Tal·leleu | |
| màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Θαλέλαιος o Θαλλέλαιος, Zalélaios o Zallélaios |
| Naixement | ca. 265 Líban |
| Defunció | 284 Eges (Macedònia), actual Edessa (Grècia) |
| Enterrament | S. Agatònic (Constantinoble), restes perdudes |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 20 de maig |
| Fets destacables | Metge |
| Iconografia | Com a màrtir, amb un pot a les mans |
| màrtirs | |
|---|---|
| Naixement | mitjan segle III |
| Defunció | 284 Eges (Macedònia), actual Edessa (Grècia) |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 20 de maig |
| Fets destacables | Soldats, màrtirs amb Tal·leleu |
| Iconografia | Com a màrtirs |
Taleleu o Tal·leleu (Líban, ca. 265 - Eges, Macedònia, actual Edessa, Grècia, 284) o Thalelaeus o Thallelaeus (Θαλέλαιος o Θαλλέλαιος) fou un metge cristià, mort com a màrtir. És venerat com a sant per tota la cristiandat.
Biografia
Nascut a la regió del Mont Líban a Fenícia. El seu mestre fou un metge de nom Macari Arquiatre; va donar ple suport als cristians i com a metge va gaudir de gran reputació i algunes de les seves guaricions foren considerades miraculoses; especialment fou caritatiu amb els pobres, als que no cobrava la seva atenció.
Vivia en el temps dels emperador Carí i Numerià i en la persecució d'aquesta època fou empresonat per Tiberi, governador d'Edessa (Grècia), i es diu que fou alliberat de manera miraculosa; després fou empresonat per Teodor, governador d'Eges a Cilícia, que el va torturar i finalment executar el 284.
Veneració
Les esglésies romana i ortodoxes celebra la seva memòria el 20 de maig. Les relíquies foren portades a l'església de Sant Agatònic de Constantinoble, d'on desaparegueren quan la invasió turca.
Llegenda del martiri
Segons la llegenda, fou condemnat a la tortura, però els seus botxins, Alexandre i Asteri no obeïren l'ordre i, en ésser detinguts, es confessaren també com a cristians i foren decapitats. També són venerats com a màrtirs, el mateix dia que Tal·leleu.
Després de diversos intents de decapitar Tal·leleu, fou finalment ofegat. Quan els botxins anunciaren al prefecte que l'havien llençat al mar, Tal·leleu aparegué viu davant seu. Ordenà llavors que fos llençat a les bèsties salvatges, però aquestes no l'atacaren i, al contrari, s'aclucaven als seus peus i li llepaven les mans. En veure-ho, la multitud començà a invocar el Déu de Tal·leleu i li demanà pietat, i, prenent el botxí, el llençaren ells mateixos a les feres, que sí que l'atacaren.
Finalment, el prefecte ordenà matar Tal·leleu amb l'espasa, i morí degollat.