Talau

Talau és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la nord-catalana comarca del Conflent. És situat a l'extrem nord del terme municipal, en un coster a 1.328 m. d'altitud que domina la riera de Cabrils.

Història

És esmentat al 874 com a Villa Talatio, en una acta d'adquisició del nounat monestir d'Eixalada; és documentat Talacho el 876 i Talazo el 985. Posteriorment, el 1011 apareix en una relació de béns de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, hereva de l'extint monestir d'Eixalada. Ja de ben antic Talau fou un dels punts importants de la Vall del Foc, vertebrada pel camí de Bagà (que unia Oleta i Creu al Capcir) . A més de Talau, la vall aplegava (en un sentit ampli) els llogarets de Moncles, Toèvol, els Plans, Trapa, Cabrils i Ocenys (aquest darrer, en tot cas, més a la vall d'Evol que no pas a la del Cabrils). La importància relativa dels pobles de la vall és indicada en una distribució de censals del 1715: a Toèvol, els Plans i Moncles els toca pagar 22 sous cadascun; Cabrils se'n surt amb 11, i Talau en paga trenta-tres. Lentament, la vall anà despoblant-se, i al 1982, Talau va ser fusionat (annexat) a Aiguatèbia, conjuntament amb el mas de Cabrils i els llogarets de Moncles, Toèvol i els Plans.

Església de Sant Esteve de Talau

Domina el poble l'antiga església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja al 968 en una acta del papa Joan XIII. D'estil romànic, i probablement del segle XII, consta d'una diminuta nau de 10 x 5 m., coberta amb volta de canó, i tancada per un absis semi-circular. Posteriorment se li afegí una capella al costat nord. A l'interior s'hi pot veure una pica baptismal notable, una majestat i una marededéu del segle XII. Al 1402 ja eren fusionades les parròquies de Talau amb la de Sant Miquel dels Plans. Al segle XVII Sant Miquel ja no tenia capellà propi, i per als serveis depenia del rector de Codalet o del d'Aiguatèbia (que consta que hi oficià el 1617 i el 1631); aquesta situació, però canvià posteriorment: al 17 de desembre del 1700 foren nomenats rectors per a Talau i els Plans; al 1721 es nomenà Pere Lacreu capellà dels Plans i del seu annex Sant Esteve de Talau, i al 1768 Josep Gallarde esdevenia titular de Talau i del seu annex de Sant Miquel dels Plans. A començaments del segle XX, a causa del descens de població, tota la vall era responsabilitat espiritual del rector d'Aiguatèbia.

Enllaços

• Descripció i mapa (francès)

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|33|Plantilla:Puntdecimal|N|2|11|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(10)|primary|name=}}