Tecnologies del coneixement
Plantilla:Metacaixa d'avís[[Categoria:Articles per fusionar des Plantilla:Deod']]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
Les tecnologies del coneixement (TC) són un conjunt de tecnologies amb les quals es construeixen, mantenen i desenvolupen sistemes basats en el coneixement. (Kendal, 2007 [1]).
Un sistema basat en el coneixement és un sistema que parteix de la definició d'un problema, per produir una sèrie de coneixements i meta-coneixements a través d'un sistema d'adquisició i estructuració de diverses fonts d'informació i meta-informació i que és capaç de validar tant els resultats com el rendiment del mateix sistema.
Les TC, fins que no es defineixi una teoria unificada del coneixement i la intel·ligència serà més un art que una ciència, degut a l'alta complexitat de mateixos sistemes bassats en el coneixement que es troben actualment en constant redefinició.
Les TC són en el context de la societat del coneixement el que tecnologies de la informació són en la societat de la informació. De la mateixa manera que les tecnologies de la informació, generalment denominades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), han fet realitat l'era de la informació, les tecnologies del coneixement (TC) estan en camí de portar-nos cap a una era del coneixement.
Les TC son tecnologies que generen i permeten compartir coneixement, per tant estan estretament relacionades amb la humanitat, ja que el coneixement és un be essencial de la civilització humana.
Les Tecnologies del Coneixement poden considerar-se totes aquelles tecnologies que fan possible la construcció i manteniment de la societat del coneixement. Incloem com a part essencial d'aquest conjunt, el programari lliure, ja que el coneixement només aflora quan es donen certes condicions de llibertat donades per la naturalesa del codi obert. Sense el programari lliure seria imposssible fer realitat una veritable societat del coneixement, ja que el codi tancat dificulta enormement la compartició, transferència i edició de coneixements i crea dependències amb grans proveïdors. El coneixement adquireix la seva condició de grau màxim quan es troba lliure, per tant en una societat que limita o dificulta la compartició de coneixement contradiu la mateixa naturalesa del coneixement.
Històricament les tecnologies del coneixement es relacionaven amb la intel·ligència artificial, la mineria de dades, els sistemes experts, el sistemes de suport a la presa de decisió o els sistemes d'informació geogràfics. Les TC estan relacionades també amb la lògica matemàtica, així com fortament vinculada amb les ciències cognitives i l'enginyeria socio-cognitiva on el coneixement es produït per orígens socio-cognitius (principalment humans) i és estructurat d'acord amb el nostre enteniment de com el raonament i lògica humana funciona.
La disciplina que estudia les tecnologies del coneixement és denominada Enginyeria del Coneixement (EC). Aquesta va ser definida per Feigenbaum, i McCorduck (1983)[2] de la següent manera:
"EC és una disciplina de l'enginyeria que involucra la integració de coneixement a la ciència de la computació per tal de resoldre problemes complexos on normalment es requereix un alt nivell d'experiència humana."
Diferències entre tecnologies de la informació i tecnologies del coneixement
La diferència entre tecnologies de la informació i tecnologies del coneixement rau en el tipus de producte que es gestiona. Mentre les TIC gestionen dades i meta-dades per produir informació, les TC gestionen informació i meta-informació per produir coneixement. Es a dir que el coneixement s'elabora a partir de la informació i aquesta a partir de les dades. Això crea un nivell més alt de d'estructuració que permet crear sistemes més intel.ligents i per tant més eficients, més productius, i sobretot més humans.