Teorema del programa estructurat
El teorema del programa estructurat és un resultat de la teoria de llenguatges de programació. Aquest teorema estableix que tota funció computable pot ser implementada per un llenguatge de programació que combini subrutines de només 3 tipus. Aquestes 3 formes també anomenades estructures de control són:
- Executar una subrutina i després una altra (estructures de seqüència)
- Executar una subrutina seleccionada d'entre 2 rutines possibles depenent d'un valor boolea (estructures de selecció com IF-THEN-ELSE)
- Executar una subrutina durant el temps que una variable booleana sigui certa (estructures d'iteració, cicle o bucle)
Aquest teorema demostra que la instrucció GOTO no és estrictament necessària i que per a tot programa existeix un programa equivalent que no utilitza aquesta instrucció.
El experts en computació acrediten aquest teorema a un article escrit per Corrado Böhm i Giuseppe Jacopini. Tot i això, David Harel va rastrejar els orígens d'aquest teorema fins arribar a la descripció de 1946 de la arquitectura de Von Neumann i el teorema formal de Kleene.
Enllaços externs
- Plantilla:Citar publicació
- Plantilla:Citar publicació
- Plantilla:Citar publicació
- Plantilla:Citar publicació