Teoria Hipodèrmica de la Comunicació
La Teoria Hipodèrmica de la Comunicació, també coneguda com teoria de la bala màgica, fa referència a un model de comunicació basat en la psicologia conductista i que es centra en explicar els efectes dels mitjans de comunicació de masses sobre l'opinió pública. Aquesta teoria va sorgir a finals de l'any 1920 arran d'uns estudis realitzats amb l'objectiu d'analitzar la influència de la propaganda en la participació ciutadana massiva durant la Primera Guerra Mundial.
| « | Els elements que més caracteritzaren el context de la teoria hipodèrmica són, per una banda, justament la novetat del fenomen de les comunicacions de masses, i per l'altra banda, la connexió de l'esmentat fenomen amb les tràgiques experiències totalitàries d'aquell període històric. Reclosa entre aquests dos elements, la teoria hipodèrmica és una aproximació global al tema dels mitjans, indiferent a la diversitat entre els diferents mitjans, que respon principalment a la pregunta: quin efecte produeixen els mitjans a una societat de masses? | » |
| — Mauro Wolf, La investigación de la comunicación de masas[1] | ||
Concepte
La visió de la Teoria Hipodèrmica de la Comunicació es basa en que els mitjans de comunicació actuarien enviant missatges quasi imperceptibles a un públic massiu de manera que els missatges enviats s'assumirien com a propis i es reproduirien d'una manera automatitzada sense reflexió.
Arran d'aquesta reflexió, s'otorgaria als mitjans de comunicació un efecte immediat, directe i quasi il·limitat sobre l'audiència convertint-los en una eïna molt poderosa capaç d'alterar la conducta de les persones sense que aquestes se n'adonessin; d'aquí el mot d'agulla hipodèrmica. El desenvolupament espectacular dels mitjans de comunicació en el context en la que aquesta teoria es va formular fan que sigui totalment raonable, encara que alguns experts el consideren obsolet.
Origen
La Teoria Hipodèrmica de la Comunicació es defineix després de la Primera Guerra Mundial, més concretament, després de veure els efectes que té la propaganda durant aquest conflicte.
Aquesta guerra es va desenvolupar en un context civil, per la qual cosa va ser necessari donar-li una major importància que la que tenia fins llavors, amb l'objectiu de convèncer a la població què havien de donar suport a l'empresa que, en realitat, tan sols beneficiaria uns pocs. Així doncs, va caldre la utilització de la propaganda per aconseguir aquest objectiu.
Arran de les reflexions sobre la influència i els efectes de l'acció propagandística sobre la població civil en aquest context va sorgir la teoria que ens ocupa.
Mecànica de la teoria hipodèrmica
En la societat de masses l'individu es queda impotent per a elaborar els missatges que li arriben dels mitjans de comunicació d'una forma específica. Això fa possible parlar de l'esquema estímul-resposta del model conductista. Els mitjans de comunicació són els emissors d'un missatge que es fa arribar a la societat sense cap problema amb la intenció de provocar unes reaccions determinades que beneficien a qui articula el missatge, l'emissor.
Aquest model implica unes certes conseqüències: l'aïllament i passivitat dels individus, la tendència a la unidireccionalitat dels missatges, l'asimetria dels papers (emissor en situació de privilegi) i la concepció del missatge com una cosa predeterminada i predissenyada per tal d'aconseguir els efectes desitjats per l'emissor.
Model telègraf
D'altra banda, Lasswell va plantejar l'anomenat model telègraf, que suposaria una evolució en la teoria hipodèrmica en molts dels seus aspectes. Aquest model presenta una descripció de la situació de comunicació com ara "qui diu que a qui per quin canal i amb quin efecte" (emissor-missatge-receptor-canal efecte). Tot i que aquest model suposa un perfeccionament de la teoria que ens ocupa, els principis fonamentals d'aquesta segueixen endavant com ara, l'asimetria de rols entre emissor (és actiu) i recpetor (és passiu), i la tendència a la unidireccionalitat que és un missatge entés com una sèrie de continguts predissenyats i preconcebuts.
Crítiques a la teoria hipodèrmica
La crítica a aquesta teoria es basa en el fet que els teòrics que la defineixen plantegen un individu aïllat però, en realitat, aquest individu no està totalment aïllat ja que també cal tenir en compte altres factors situats en l'espai entre l'emissor i el receptor.
Els crítics com Paul Lazarsfeld i Robert Merton intenten superar aquest esquema hipodèrmic centrant-se en el fet que entre l'estímul i la resposta no hi ha un buit, sinó que hi ha altres elements que també influeixen com són els factors socials, econòmics, psicològics, etc. Aquesta reflexió es recull sota la denominació de Teoria dels efectes limitats. També hi va haver altres experts que criticaren la Teoria Hipodèrmica de la Comunicació com J.T. Klapper o C.E. Shannon i W. Weaver fundadors de la Teoria matemàtica de la comunicació, basada en la mediació tecnològica de la comunicació i considerada com l'origen de la Teoria de la informació.[2]
Així doncs, cal dir que la reacció estímul-resposta que defèn la Teoria Hipodèrmica no és ni immediata, ni generalitzada, ni mecànica; encara que s'ha de remarcar que en el context en què es va formular la teoria hipodèrmica de la comunicació encaixava perfectament.
Bibliografia
- Méndez Rubio, A. Perspectivas sobre comunicación y sociedad (en castellà). Universitat de València, 2004. ISBN 84-370-5854-6.
- Wolf., M. La investigación de la comunicación de masas (en castellà). Paidós, 1987. ISBN 84-7509-437-6.
Referències
- ↑ Wolf., M. La investigación de la comunicación de masas (en castellà). Paidós, 1987. ISBN 84-7509-437-6.
- ↑ Méndez Rubio,A.( 2004) pàg. 35-39