Vés al contingut

Terebint

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa planta El terebint, noguerola, llampuga, llampuga pudent o arbre de trementina (Pistacia terebinthus) és una espècie de Pistacia nativa del Mediterrani: des de Marroc i Portugal fins a Turquia i Síria, i també a les Illes Canàries.

Aquesta planta té molts noms vulgars en català segons la zona o el poble. El més comú es potser noguerola. Entre altres noms cal mencionar: arbre del pi, banya de cabra, bitxer, bitxo, corneta, cornicabra, cornipedrera, festuc, garrofer bord, garrofera, herba mosquitera, llampuga, llampuga pudent, mata, mata borda, mata vera, matissa vera, moixera, mosquitera, noguereta, púdol, pudoler, rotaboc, i terebint, que no és un veritable nom vulgar de la planta car es deriva del seu nom científic.[cal citació][[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Descripció

Revers de les fulles d'un exemplar recollit a la Comarca de La Noguera

És un arbre dioic amb peus mascles separats dels peus femelles. Les seves fulles són alternades, compostes de 5 a 11 folíols, imparipinnades, per la part de l'anvers les fulles són brillants, d'uns 10 cm o més de llargada. Les flors van del color porpra al verd. El fruit és de la mida d'un pèsol. Tota la planta té un aroma intens. Desenvolupen agalles en forma de banya de cabra per la picadura d'alguns insectes. Es pot hibridar de forma natural amb el llentiscle (Pistacia lentiscus). A la conca del Mediterrani oriental l'espècie similar, Pistacia palaestina, també rep el nom de terebint.

Usos

És emprat com a font de trementina, possiblement la més antiga coneguda. La trementina del terebint és ara anomenada Chian, Scio o Trementina de Xipre. Els fruits són usats a Xipre per fer un pa especial. La planta és rica en tanins i altres substàncies resinoses i fou usada per les seves propietats aromàtiques i medicinals a l'antiga Grècia.

Referències

[[Categoria:Articles amb referències per millorar des Plantilla:Deod']]

  • Flora Europaea: Pistacia terebinthus
  • Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. HarperCollins ISBN 0-00-220013-9.
  • Kypros.org
  • Giner-Larza EM et al, Anti-inflammatory triterpenes from Pistacia terebinthus galls, Planta Med. 2002 Apr;68(4):311-5.

Enllaços externs

Plantilla:Sister