Tifus

Tifus

Exantema produït per un tifus a Burundi
Classificació
CIM-10	A75
CIM-9	080-083
Recursos externs
DiseasesDB	29240
MedlinePlus	001363
eMedicine	med/2332

El tifus és una malaltia d'origen infecciós causada per diverses rickèttsies. El nom prové del grec typhos (τῦφος), 'emboirat', que descriu l'estat mental dels afectats per tifus. Els símptomes comuns del tifus són la febre alta, el malestar general, la cefalàlgia i erupcions musculars o papulomaculars.

Agent causant

L'agent que provoca el tifus, la rickèttsia, és un paràsit obligat que no sobreviu durant gaire temps fora de les cèl·lules vives. Cal no confondre el tifus amb la febre tifoide, causada pel bacteri Salmonella typhi i altres espècies del gènere Salmonella, ja que les dues malalties no estan relacionades. La ruta d'infecció del tifus és fruit de la transmissió del bacteri a l'aigua o als aliments que es contaminen amb restes fecals o contaminades amb el bacteri i són ingerits. El període d'incubació és, de mitjana, d'unes poques hores a dos dies.

Història natural

La patologia és deguda tant a la proliferació del bacteri a dins de l'hoste com per la segregació de toxines a l'interior del budell. Les toxines tifoides provoquen una alteració de la permeabilitat de l'epiteli de l'intestí provocant fortes diarrees i vòmits que condueixen a una deshidratació aguda del malalt que poden conduir a la mort si no és adequadament tractat.