Vés al contingut

Tillandsia aeranthos

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuTillandsia aeranthos
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El clavell de moro (Tillandsia aeranthos) és una planta epífita de la família de les bromeliàcies.

Creix penjada d'arbres i roques prop del nivell del mar a Brasil, Uruguai, Equador i Argentina.

A l'Equador, són usades com un antiespasmòdic i per a infeccions oculars.

Fitxer:Tillandsia aeranthos.ogv

Etimologia

El gènere Tillandsia el va anomenar Carles Linné , en honor del metge i botànic finés Dr. Elias Tillandz (originàriament Tillander) (1640-1693).

L'espècie Tillandsia aeranthos va ser descrita pel botànic Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps d'abreviatura Loisel..

Descripció

La Tillandsia aeranthos és una planta de fulles estretes; creix en àrees plujoses; des del nivell del mar fins a diversos centenars de metres d'altitud. Els nutrients que necessita la planta els recol·lecta de l'aire (pols, fulles que cauen i matèria procedent dels insectes) a través de les estructures en les fulles anomenades tricomes.

Les espècies de Tillandsia són epífites, és a dir en la naturalesa creixen normalment sobre altres plantes, sense ser paràsits, i creixen fora del sòl, creixent damunt d'altres plantes, generalment en arbres, o en roques i penya-segats.

La reproducció està assegurada per les plàntules anomenades "fillols". Una sola planta podria tindre una dotzena de fillols que poden ser llevats i desenrotllats per separat o deixats junt amb la planta mare, per a formar una colònia.

Cultiu i usos

Tillandsia aeranthos també és una planta ornamental d'interior d'aspecte atraient, es desenrotllen bé en l'interior de les cases o en hivernacle, no necessiten sòl, ja que l'aigua i l'aliment l'absorbixen a través de les fulles. Les arrels les utilitzen només com a ancoratges (ja que els nutrients no els prenen amb les arrels).

Requeriments

Llum

Preferixen la llum del sol indirecta o difusa a l'estiu (el ple sol de l'estiu danyarà les fulles) només és acceptable el sol directe a l'hivern. Si es troba en l'interior, la Tillandsia s'ha de posar prop d'una finestra solejada (evite la localització nord). Preferixen estar a l'aire lliure a l'estiu.

Aire

El seu ideal és el moviment suau d'aire fresc.

Reg

Per a regar-les, la primera opció és aigua de pluja. Si l'aigua de pluja no és suficient, use aigua de l'aixeta filtrada o aigua de l'aixeta. Les plantes s'han d'amerar a fons dues vegades per setmana quan encara no té la flor, més sovint amb un ambient càlid i sec, però no mantinga les plantes constantment mullades, permeten-li assecar-se entre els regs. A més, la planta els agrairà les ser arruixades a l'estiu amb aigua vaporitzada una vegada al dia. L'aerosol tres vegades a la setmana en la tardor i l'hivern. L'arruixament d'aigua no substituïx a l'amerar cuidadosament amb una llanda de reg o submergir-la enterament en aigua (per aproximadament una hora). Després d'amerar, l'excés de l'aigua se sacsa per a evitar la putrefacció. Les plantes en flor són més susceptibles a la putrefacció i no han de ser amerades. Les Tillandsia no pot sobreviure amb aigua constant, ni sent plantat en terra.

Temperatura

La temperatura permissible la tenen en la gamma que va de 32 a 10 °C. Són sensibles a les gelades, a excepció de l'espècie més robusta, T. usneoides, que poden tolerar gelades a la nit al voltant de -10 °C.

Alimentació

Arruixe amb fertilitzant de plantes d'interior, una vegada cada dues setmanes a la primavera i estiu, i una vegada cada quatre setmanes a la tardor i hivern. Diluïsca el fertilitzant a un quart de la força recomanada.

Floració

Encara que es cultiven pel seu aspecte en general i no per la seua flor, algunes Tillandsia tenen unes floracions regulars, i algunes espècies tenen unes flors molt impressionants. A més és comú en estes plantes que varien el color de les fulles (que canvia generalment de verd al roig) en les que es troben al voltant de la flor. Açò és una indicació que la planta és monocàrpica (que produïxen flors només una vegada abans de morir) però les plàntules que sorgixen al voltant de la planta en flor continuaran vivint.

Esqueixos

Després de florir, la planta formarà plàntules o "fillols" al voltant de la planta mare. Deixe estos el més possible, perquè la planta els continua desenrotllant al seu voltant formant una colònia.

Fixació de la planta a una base

Fixar amb el pegament de silicona o amb un pegament no aquós que siga soluble, evitant en la base les fulles més baixes i agafant les arrels que creixen en la base. Per a fer dissenys florals, s'utilitzen petxines marines, troncs de fusta seca, corals, roques, ceràmiques, fonts o vidres. També s'adornen els dissenys florals amb la molsa sphagnum verd (tenyit o natural) com un ornament.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs