Vés al contingut

Tití lleó de gropa daurada

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuTití lleó de gropa daurada
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El tití lleó de gropa daurada (Leontopithecus chrysopygus) és una espècie de mico de la família dels cal·litríquids.[3]

Descripció

Reproducció

Assoleix la maduresa sexual als 2 anys. La gestació té una durada de 125-132 dies i els naixements de les cries tenen lloc entre el setembre i el març.[7]

Alimentació

Menja fruites, insectes, flors, nèctar, baies, llavors, fulles tendres, ous d'aus i petits vertebrats (com ara, granotes, sargantanes i pollets).[4]

Hàbitat

Viu als boscos tropicals fins als 700 m d'altitud, incloent-hi els boscos humits de la plana costanera del litoral. Prefereix zones de vegetació densa, especialment quan hi ha bromèlies.[8]

Distribució geogràfica

Es troba a São Paulo (el Brasil).[9]

Costums

És diürn i arborícola. A la nit, tots els membres del grup dormen plegats en el forat d'un arbre.[5]

Estat de conservació

Es creia extingit des del 1905 fins que va ésser redescobert el 1970 en una reserva al sud-oest de São Paulo. En aquell moment s'estimà que la seva població era de menys de 100 individus.[9] Avui dia, se'n coneixen sis poblacions amb un total de menys de 1000 individus[10] i les seves principals amenaces són la desforestació (per a obtenir fusta, carbó vegetal i terrenys per a les plantacions, les pastures i la indústria), la caça, els incendis forestals i la fragmentació del seu hàbitat.[11]

Referències

  1. ↑ IUCN (anglès)
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 ARKive (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 Rowe, N., 1996. The Pictorial Guide to the Living Primates. Pogonias Press, Charlestown, Rhode Island.
  6. ↑ Emmons & Feer, 1997. Neotropical Rainforest Mammals. Univ. of Chicago Press, Xicago, Illinois.
  7. ↑ Animal Info (anglès)
  8. ↑ Emmons & Feer, 1997.
  9. ↑ 9,0 9,1 Animal Info (anglès)
  10. ↑ Macdonald, D., (2001). The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Londres.
  11. ↑ Rylands, A.B. et al., 1997. Neotropical primate conservation - the species and the IUCN/SSC Primate Specialist Group network. Primate Cons. 17.

Bibliografia

  • Baker, A. J., Bales, K. i Dietz, J. M., 2002. Mating system and group dynamics in lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 188-212. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Ballou, J. D., Kleiman, D. G., Mallinson, J. J. C., Rylands, A. B., Valladares-Padua, C. i Leus, K., 2002. History, management and conservation role of the captive lion tamarin populations. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), Lion Tamarins: Biology and Conservation, pàg. 95–114. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Bernardes, A. T., Machado, A. B. M. i Rylands, A. B., 1990. Fauna brasileira ameaçada de extinção. pàg. 65 pp.. Fundação Biodiversitas, Belo Horizonte, el Brasil.
  • SMA, 1998. Fauna Ameaçada no Estado de São Paulo. Centro de Editoração (CED), Secretaria de Estado do Meio Ambiente (SMA), São Paulo, el Brasil.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1970. Acêrca da redescoberta de Leontideus chrysopygus (Mikan, 1823) e apontamentos sôbre sua ecologia (Callithricidae, Primates). Revista Brasiliera de Biologia 30: 609-615.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1970. Considerações gerais e situação atual dos micos-leões escuros, Leontideus chrysomelas (Kuhl, 1820) e Leontideus chrysopygus (Mikan, 1823) (Callithricidae, Primates). Revista Brasiliera de Biologia 30: 249-268.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1976. Leontopithecus rosalia chrysopygus (Mikan, 1823), o mico-leão do Estado de São Paulo (Callitrichidae - Primates). Silvic São Paulo 10: 1-36.
  • Coimbra-Filho, A. F., 1976. Os sagüis do gênero Leontopithecus (Lesson, 1840) (Callithricidae - Primates). Master's Thesis, Universidade Federal do Rio Janeiro.
  • Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1972. Taxonomy of the genus Leontopithecus (Lesson, 1840). A: D. D. Bridgwater (ed.), Saving the Lion Marmoset, pàg. 7-22. Wild Animal Propagation Trust, Wheeling, Virgínia Occidental.
  • Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1973. Distribution and ecology of the genus Leontopithecus Lesson, 1840 in Brazil. Primates 14: 47-66.
  • Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1977. Conservation of the Brazilian lion tamarins (Leontopithecus rosalia). A: H. S. H. Prince Rainier III of Monaco i G. H. Bourne (eds), Primate Conservation, pàg. 59-94. Academic Press, Nova York.
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Da Fonseca, G. A. B., Rylands, A. B., Costa, C. M. R., Machado, R. B. i Leite, Y. L. R., 1994. Livro dos Mamíferos Brasileiros Ameaçados de Extinção. Fundação Biodiversitas, Belo Horizonte, el Brasil.
  • de Carvalho, C. T. i de Carvalho, C. F., 1989. A organização social dos sauís-pretos (Leontopithecus chrysopygus, Mikan), na reserva em Teodoro Sampaio, São Paulo (Primates, Callithricidae). Revista Brasileira de Zoologia 6: 707-717.
  • Della Serra, O., 1951. Divisão do gênero Leontocebus (Macacos, Platyrrhini) em dois subgêneros sob bases de caracteres dento-morfológicos. Papéis Avulsos Zoologia, São Paulo 10(8): 147-154.
  • Dietz, J. M., Baker, A. J. i Ballou, J. D., 2000. Demographic evidence of inbreeding depression in wild golden lion tamarins. A: A. G. Young i G. M. Clarke (eds), Genetics, Demography, and Viability of Fragmented Populations, pàg. 203-211. Cambridge University Press, Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Forman, L., Kleiman, D. G., Bush, R. M., Dietz, J. M., Ballou, J. D., Phillips, L. G., Coimbra-Filho, A. F. i O'Brien, S. J., 1986. Genetic variation within and among lion tamarins. American Journal of Physical Anthropology 71: 1-11.
  • French, J. A., De Vleeschouwer, K., Bales, K. i Heistermann, M., 2002. Lion tamarin reproductive biology. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 133-156. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Groves, C.P., 2005. Order Primates. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Tercera edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore: 111-184.
  • Hershkovitz, P., 1977. Living New World monkeys (Platyrrhini), with an introduction to Primates. University of Chicago Press, Xicago.
  • Kierulff, M. C. M., Raboy, B., Procópio de Oliveira, P., Miller, M., Passos, F. de C. i Prado, F., 2002. Behavioral ecology of Leontopithecus. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 157-187. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Medici, P., 2001. Translocação como Ferramenta para o Manejo Populacional de Mico-Leão-Preto, Leontopithecus chrysopygus (Mikan, 1823). Master's Thesis, Universidade Federal de Minas Gerais.
  • Mittermeier, R. A. i Coimbra-Filho, A. F., 1981. Systematics: Species and subspecies. A: A. F. Coimbra-Filho i R. A. Mittermeier (eds), Ecology and Behavior of Neotropical Primates, Vol. 1, pàg. 29-111. Academia Brasileira de Ciências, Rio de Janeiro, el Brasil.
  • Mittermeier, R. A., Rylands, A. B. i Coimbra-Filho, A. F., 1988. Systematics: species and subspecies - an update. A: R. A. Mittermeier, A. B. Rylands, A. F. Coimbra-Filho i G. A. B. da Fonseca (eds), Ecology and Behavior of Neotropical Primates, pàg. 13-75. World Wildlife Fund, Washington DC.
  • Natori, M., 1989. An analysis of cladistic relationships of Leontopithecus based on dental and cranial characters. Journal of the Anthropological Society of Nippon 97(2): 157-167.
  • Pádua, S. M. i Valladares-Pádua, C., 1997. Um programa integrado para a conservação do mico-leão-preto (Leontopithecus chrysopygus) - pesquisa, educação e envolvimento comunitário. Educação Ambiental: Caminhos Trilhados no Brasil, S. M. Pádua i M. Tabanez, pàg. 119-132. Fundo Nacional do Meio Ambiente Brasília, IPÊ-Instituto de Pesquisas Ecológicas, Nazaré Paulista, São Paulo, el Brasil.
  • Pádua, S. M., Dietz, L. A., Rambaldi, D. M., de Souza, M. das G. i dos Santos, G. R., 2002. In situ environmental education and the lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 315-335. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Passos, F. de C., 1997. Padrão de atividades, dieta e uso do espaço em um grupo de mico-leão-preto (Leontopithecus chrysopygus) na Estação Ecológica dos Caetetus, SP. Doctoral Thesis, Universidade Federal de São Carlos.
  • Rosenberger, A. L. i Coimbra-Filho, A. F., 1984. Morphology, taxonomic status and affinities of the lion tamarins, Leontopithecus (Callitrichinae, Cebidae). Folia Primatologica 42: 149-179.
  • Rylands, A. B., 1993. The ecology of the lion tamarins, Leontopithecus: some intrageneric differences and comparisons with other callitrichids. A: A. B. Rylands (ed.), Marmosets and Tamarins: Systematics, Behaviour, and Ecology, pàg. 296–313. Oxford University Press, Oxford, la Gran Bretanya.
  • Rylands, A. B., Coimbra-Filho, A. F. i Mittermeier, R. A., 1993. Systematics, distributions, and some notes on the conservation status of the Callitrichidae. A: A. B. Rylands (ed.), Marmosets and Tamarins: Systematics, Behaviour and Ecology, pàg. 11-77. Oxford University Press, Oxford.
  • Rylands, A. B, Kierulff, M. C. M. i Pinto, L. P. de S., 2002. Distribution and status of the lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), Lion Tamarins: Biology and Conservation, pàg. 42-70. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Rylands, A. B., Mallinson, J. J. C., Kleiman, D. G., Coimbra-Filho, A. F., Mittermeier, R. A., Câmara, I. de G., Valladares-Padua, C. i Bampi, M. I., 2002. A history of lion tamarin conservation and research. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), Lion Tamarins: Biology and Conservation, pàg. 3–41. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Seuánez, H. N., Forman, L. i Alves, G., 1988. Comparative chromosome morphology in three callitrichid genera: Cebuella, Callithrix and Leontopithecus. Journal of Heredity 79: 418-424.
  • Tardif, S. D., Santos, C. V., Baker, A. J., Van Elsacker, L., Feistner, A. T. C., Kleiman, D. G., Ruiz-Miranda, C. R., Moura, A. C. de A., Passos, F. de C., Price, E. C., Rapaport, L. i De Vleeschouwer, K., 2002. Infant care in lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 213-232. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Valladares-Padua, C., 1987. Black Tamarin (Leontopithecus chrysopygus): Status and Conservation. Master's Thesis, University of Florida.
  • Valladares-Padua, C., 1993. The Ecology, Behavior and Conservation of the Black Lion Tamarin. Ph.D. Thesis, University of Florida.
  • Valladares-Padua, C., 1997. Habitat analysis for the metapopulation conservation of black lion tamarins (Leontopithecus chrysopygus, Mikan, 1823). Universidade Federal do Rio Grande do Norte, Sociedade Brasileira de Primatologia, Natal.
  • Valladares-Padua, C. i Ballou, J. D., 1996. Proposal for goals of the captive BLT population. Draft version, Appendix B. IUCN/SSC Conservation Breeding Specialist Group.
  • Valladares-Pádua, C. i Cullen Jr., L., 1994. Distribution, abundance and minimum viable metapopulation of the black lion tamarin (Leontopithecus chrysopygus). Dodo, Journal of the Wildlife Preservation Trusts 30: 80-88.
  • Valladares-Padua, C. i Martins, C. S., 1996. Proposal for Conservation and Metapopulation Management of the Black Lion Tamarin (Leontopithecus chrysopygus). IPÊ - Instituto de Pesquisas Ecológicas, São Paulo.
  • Valladares-Padua, C., Ballou, J. D., Saddy Martins, C. i Cullen Jr., L., 2002. Metapopulation management for the conservation of black lion tamarins. A: D. G. Kleiman i A. B. Rylands (eds), The Lion Tamarins of Brazil, pàg. 301-314. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
  • Valladares-Padua, C., Padua, S. M. i Cullen Jr., L., 1994. The conservation biology of the black-lion tamarin, Leontopithecus chrysopygus: First ten year's report. Neotropical Primates 2: 36-39.
  • Valladares-Padua, C., Padua, S. M. i Cullen Jr., L., 2002. Within and surrounding the Morro do Diabo State Park: biological value, conflicts, mitigation and sustainable development alternatives. Environmental Science and Policy 5: 69-78.
  • Valladares-Padua, C., Weffort, D. D. i Cullen Jr., L., 2000. Corredor Morro do Diabo (SP) – Ilha Grande (PR) proposta de conservaão de uma ecorregião para a Mata Atlântica do interior e varjões do rio Paraná. A: M. S. Milano i V. Theulen (eds), II Congresso Brasileiro de Unidades de Conservação. Anais. Vol. II Trabalhos Técnicos. Rede Nacional Pró-Unidades de Conservação, Campo Grande, pàg. 700-705. São José dos Pinhais, Paraná.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tití lleó de gropa daurada
 Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.


Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Tití_lleó_de_gropa_daurada&oldid=221273»