Tit Munaci Planc Bursa

Tit Munaci Planc Bursa (Titus Munatius Plancus Bursa) fou un magistrat romà, germà de Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) (Lucius Munatius L. F. L. N. Plancus).

El 52 aC fou tribú de la plebs i va donar suport a Gneu Pompeu d'acord amb els seus col·legues Gai Sal·lusti i Quint Pompei Ruf. Per afavorir a Pompeu, va impulsar l'anarquia com a manera de que aquell fou cridat unànimement com a dictador per salvar la república.

A la mort de Publi Clodi va augmentar la indignació de les masses exposant el seu cadàver i va provocar seriosos disturbis a l'acabar el funeral, disturbis en els què fou cremada la Cúria Hostília. Va atacar ferotgement a Miló a qui va cridar davant una assemblea popular. Pompeu va aconseguir els seus propòsits ja que encara que no fou nomenat dictador, fou nomenat cònsol sense col·lega.

En aquest consolat va proposar la Lex de Vi, dirigida contra Miló i els seus, que va tenir el suport entusiasta de Planc i Sal·lusti. Però Pompeu, una vegada aconseguit el que volia, no va dubtar a sacrificar als que l'havien ajudat i quan va expirar el tribunat de Planc (durant el qual era inviolable) fou acusat de prendre part a l'incendi de la Cúria, d'acord a la Lex de Vi. Ciceró va conduir l'acusació i Planc va rebre un suport insignificant de Pompeu i fou condemnat.

Després se'n va anar a Ravenna a la Gàl·lia Cisalpina on fou ben rebut per Cèsar que el 49 aC el va restaurar en els seus drets polítics i civils. Va tornar a Roma i va viure allunyat de les lluites partidistes.

A la mort de Cèsar fou partidari de Marc Antoni amb qui va lluitar a Mutina, on fou derrotat i expulsat cap a Pollentia per Ponci Àquila el llegat de Dècim Juni Brut Albí, i en la fugida les legions es van desbandar.

Ja no torna a ser esmentat.