Tit Vasi

Tit Vasi (Titus Vasius) fou un militar romà. Fou un dels conspiradors contra Quint Cassi Longí propretor de l'Hispània Citerior el 48 aC. Quan Cèsar va dominar Hispània el 49 aC va deixar a Longí com a governador de l'Hispània Ulterior; com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes. A finals d'any va rebre ordres de passar a l'Àfrica per fer la guerra a Juba I de Numídia que s'havia pronunciat per Pompeu; a Àfrica esperava trobar un nou camp per saquejar. El 48 aC va reunir l'exèrcit a Corduba (Còrdova) i llavors va esclatar una conspiració en la que van intervenir part de les seves tropes. Fou atacat a la mateixa plaça del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador Luci Juvenci Laterense, però Cassi es va poder escapar i no va tardar en dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, establí noves exaccions per els provincials.

Poc després, dues legions que havien servit abans amb Varró, llegat de Pompeu, i que marxaven cap a Calp per embarcar cap a Àfrica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori; també la ciutat de Corduba es va revoltar i el qüestor Marc Marcel Eserní, enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al front de la rebel·lió. Cassi va demanar ajut a Bogud II de Mauritània i a Marc Emili Lèpid, governador de la Gàl·lia Narbonense i, mentre, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de Corduba, de la que en quedava separada pel riu Betis.

L'arribada dels reforços va restablir la pau i Marcel es va unir a Lèpid. Cassi va demanar sortida lliure, que li fou concedida. Llavors va arribar a la província el nou governador Gai Treboni, i Cassi va aquarterar les seves forces (47 aC) i va fugir de la província amb els seus tresors però la seva nau va naufragar a la boca de l'Ebre i va morir. El paper de Vasi en tot l'afer fou important tot i que mai no fou un dels caps.