Torre Viader

**Torre Viader**
	Torre Viader
	; Façana nord amb esgrafiats i arrambadors ceràmics
Fitxa tècnica
Tipus	Mansió
Arquitecte	Manuel Joaquim Raspall
Començament	1917
Acabament	1922
Localització	38 \| 17,2 \| N \| 2 \| 21 \| 22,5 \| E \| type:landmark_region:ES-CA \| primary\|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Estil	modernista
Sistema constructiu	reforma i unió de tres cases rurals

La Torre Viader, ubicada al nucli urbà de Cardedeu, és una casa senyorial modernista, obra de Manuel Joaquim Raspall entre 1917 i 1922.

Es tracta d'un encàrrec de l'industrial lleter cardedeuenc, Marc Viader Bas (1879-1954), propietari de la Granja Viader a Cardedeu, també obra de Raspall. Viader, descendent d'una nissaga local i pare de Joan Viader Roger, inventor del Cacaolat, havia fet fortuna a partir del procés d'industrialització de la granja i la distribució directa dels productes a Barcelona a través d'una xarxa pròpia de granjes-botiga.

En un moment en què l'estiueig al Vallès s'estenia com a pràctica entre les classes benestants de Barcelona amb la construcció de cases senyorials a llocs com Cardedeu, la Garriga o l'Ametlla del Vallès, alguns terratinents o industrials locals aprofiten per seguir la moda i manifestar el seu poder econòmic emulant als visitants. Si els estiuejants aprofitaren l'arribada del tren al Vallès com a mitjà de transport, en Marc Viader va tenir un dels primers automòbils de Cardedeu.^[1]

Edifici

L'obra de Raspall va ser una reforma i unió en un sol edifici de tres cases entre mitgeres del segle XVIII. L'edifici resultant, junt amb un edifici addicional de servei, té façana als carrers Teresa Oller, Diagonal Fivaller i la plaça Marc Viader, on té la seva entrada principal travessant el jardí. En la seva part més alta té planta i dos pisos i, per la part interior, junt al jardí, hi ha una torre d'aigües, clàssica a l'arquitectura raspalliana, que puja encara un pis més.

L'edifici és d'unes dimensions importants i ressalta visualment pels seus esgrafiats grocs d'estil noucentista. Destaquen els arrambadors ceràmics sobre el sòcol, les jardineres ceràmiques de les finestres i la barana balustrada de les terrasses. A les finestres trobem vitralls encara modernistes. A la banda del carrer Teresa Oller hi ha un pati preexistent amb una tanca de forja noucentista recolzada en un sòcol de pedra. També en aquesta façana hi ha un escut amb el text "Casa Viader –1922", data d'acabament de la reforma.

A la banda de migdia trobem la façana principal en una plaça amb el nom de l'industrial. Destaca la tanca per l'accés de vehicles amb un treball de forja amb un disseny amb sabor modernista, però de construcció clarament noucentista a on el coup de fouet ha estat substituït per la voluta. A sobre de la porta d'entrada figura l'any d'inici de les obres, 1917, en contrast amb el d'acabament que apareix a la façana nord.

Entre la tanca principal i l'edifici, hi ha el jardí, peça fonamental a l'estiueig de principis del segle XX. Originalment, estava guarnit amb magnòlies, canyes de bambú i cactus que alternaven amb una gran quantitat de lliris, roses i flors de diverses classes. Al fons, per delimitar-ho de l'edifici, hi havia una balustrada com la de les terrasses, si bé actualment està en molt mal estat. El jardí modernista no te gespa ni vegetació que requereixi molta aigua, sinó pedra petita de riu i arbrat que omplís d'ombra i frescor l'ambient.