Torre de l'Aigua (Sabadell)
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| P84 | Francesc Izard (eng) Lluís Homs (projecte) Josep Renom | ||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
La Torre de l'Aigua de Sabadell és un dipòsit d'aigua i segurament, l'edifici més emblemàtic de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu.[1] S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui.
Història
La va planejar l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa. Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys més tard, el 1922, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.
L'escassedat d'aigua a la ciutat vingué motivada per diversos factors: el desenvolupament de la indústria, i l'augment de població, a causa de l'annexió de la Creu Alta a la ciutat, el decrement en la mortalitat, i la immigració. La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Des de l'any 2000, compta amb il·luminació nocturna. És un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya" i es poden fer visites guiades els dies de festa major (primer cap de setmana de setembre).
Edifici
Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoïdal que hi dóna accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 m. Té una capacitat de 293,5 m³.
Referències
- ↑ Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. març 2009
Enllaços externs
