Torre de la Manresana
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
La Torre de la Manresana és una torre de guaita situada al nucli de la Manresana al municipi dels Prats de Rei a la comarca d'Anoia. Apareix documentada des de cap el 1034, però la construcció actual és del segle XII, per la qual cosa se suposa que degué substituir una edificació anterior més senzilla.[1] La terrassa se situa a 21 metres d'altura.[1]
Història
Les primeres notícies d'un indret del terme corresponen a l'any 945, quan el comte Soler i la seva muller Riquilda donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat béns situats «in campo Sagarrensis» compostos per les esglésies de «Santa Maria que dien dels Prats», amb els altars i la vila antiga, els prats i vint parellades de terra erma. El nom de la Manresana apareix l'any 1012, quan Oliba vengué a Malafred unes terres situades en el lloc anomenat «Segarra» junt a la Torre Manresana. Organitzat com a castell el trobem l'any 1034 esmentat en una venda de terres del comtat de Manresa en el castell de la Manresana.
El domini del castell estaba inicialment en mans de la família Balsareny que el posseía en alou perquè l'havia aprisiat. L'aprisió la degué fer Guifred de Balsareny, o un avantpassat seu però el domini del castell es confirma en la família Balsareny l'any 1045 quan, Bernat Guifred de Balsareny testa que el castell passarà a mans de la seva muller Guasca i aquesta l'havia de deixar per l'ànima d'ells dos a qui volgués. De les vicissituds posteriors no se'n sap gaire. Es possible que fos adquirit pel comte de Barcelona, directament o indirecta.
En formar-se el terme de la vila dels Prats de Rei, sembla que el castell hi va quedar integrat i va canviar el nom pel de castell de Prats o Prats de la Manresana, tal com es coneix per uns documents del 1276 quan el rei Pere el Gran reclamà a Galceran de Pinós la potestat de diversos castells entre els quals, el de Prats de la Manresana. L'any 1313, Sauria de Pinos,tutora de Pere Galceran de Pinós en reclamava la potestat al rei Jaume II. La darrera notícia dels Pinós com a propietaris la trobem l'any 1351 quan Gueraua, vídua d'Eiximèn de Peguera, donzell, feu homenatge a Galceran de Pinós per la castlania de la vila de Prats i el castell de La Manresana que tenien en feu. Més tard, no se sap quan, el rei recuperaria el domini del castell però no hi ha cap informació dels feudataris posteriors.
Durant la guerra de successió espanyola el comandant Guido von Starhemberg va dirigir les seves tropes des d'aquesta torre a la Batalla dels Prats de Rei.[2]
Arquitectura
La resta més destacable del castell és la imposant torre mestra, que s'ha conservat íntegra i sencera. S’alça envoltada per unes restes, descobertes no fa gaire, que corresponen a fragments de la muralla, un conjunt de murs d’antigues dependències annexes a la torre, i una petita edificació coberta amb volta de pedra a plec de llibre.
La torre, d’uns 21 m d’alçària, té un pla circular d’uns 7 m de diàmetre extern, i es dividia en tres compartiments. El gruix del mur a la base és d’uns 215 cm, però va perdent amplària en cada pis, de manera que es guanya espai intern. Els dos primers compartiments devien quedar separats per uns trespols de fusta fets amb bigues i llates. El tercer, que encara es conserva, és cobert per una cúpula de pedra sobre la qual recolza un terrat protegit per un ampit que corona la torre. El gruix del mur del primer nivell és d'uns 215 cm; el del segon, d'uns 195 cm i el gruix del tercer nivell és de 160 cm. En contraposició, els respectius diàmetres interns són de 300, 340 i 410 cm. La porta d’entrada, acabada en un arc de mig punt adovellat, és oberta al primer pis, a uns 11 m del nivell del sòl. Tret de la porta, no hi ha cap altra obertura.
La cúpula que cobreix el nivell 3 és obrada amb blocs de pedra només desbastats, col•locats en filades concèntriques que van tancant la volta. En un costat hi ha una obertura que permet accedir al terrat. L’aparell de la torre s’ha fet amb carreus ben carejats i relativament polits, que es disposen en filades horitzontals. L'aparell de les altres restes a part de la torre és fet amb carreus ben tallats i ordenats en filades horitzontals.
Segons l'estructura de l'edifici i les característiques de l'aparell constructiu, la torre es dataria a finals del segle XI o principis del segle XII. Les altres restes, muralles i estances, no s'allunyarien cronològicament gaire de la torre mestra.
Referències
Bibliografia
- Catalunya Romànica ,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 467 a 469. ISBN 84-7739-402-4.
- Catalunya Romànica (Guies Comarcals),vol. 3 El Penedès, El Garraf, L'Anoia. Barcelona: Pòrtic, juny 1999. ISBN 84-7306-541-7.
Enllaços externs
- Fotografies del castell de Castells Catalans
- Castell de La Manresana a la web de Castells Catalans
- Castell de la Manresana a Castells Medievals
- Torre de la Manresana al blog CastellsCatalans
